Diania, alguna cosa més que un concert, per Juan Carlos Tortosa

Veureu… el meu nom no importa en aquest cas. Sóc un home de més de 40 anys, veí de la “muy caritativa” ciutat d’Ontinyent i amb fills de la complexa edat de 16 i 19 anys.

Quan jo tenia l’edat dels meus fills teníem un referent clar i evident per a passar la Pasqua: la “caseta de camp”, lloc on et podies fer una paella o torrada de carn acompanyat de la família propietària, normalment els pares d’algun amic. O si tenies sort i cotxe podies fer càmping a alguna població costanera.

Els temps han canviat i, afortunadament, la joventut de hui en dia no té sols una major llibertat en general i en tots els sentits, sinó que a més disposen de gent, d’organitzacions que treballen perquè estos, els joves, puguen gaudir de bona música, bona companyia i de festa de manera raonada.

Però també han canviat per als pares com jo, que tenim els fills passant la Pasqua a un lloc on sabem que gaudiran del que més els agrada: la companyia dels seus amics i la música que els acompanya allà on van. Perquè si bé es veritat que aquesta opinió se centra en el que fan, i com ho fan els nostres fills, també és important la feina de divulgació de la nostra música. Música en valencià la major part, música que expressa idees, reivindicacions, música que els ajuda a entendre què som i què volem ser al País Valencià.

És veritat que el Diània, el Festivern o els Meruts ens ajuden als adults a conèixer què fan els nostres fills, però també es veritat que són ferramentes de divulgació cultural, que seria incapaç de negar als meus fills l’assistència a estos tipus de festival, perquè sé que no sols és una eina de diversió, és també una eina de culturització.

Malauradament, la meua generació no ha tingut accés a este tipus de música quan érem joves, afortunadament encara estem a temps de gaudir-la, d’escoltar a tots els grups que actuen i als que han actuat a estos festivals. Afortunadament compartisc estos gustos amb els meus fills.

Juan Carlos Tortosa