El que és evident és que també dos partits varen superar la barrera del 5% necessària per tindre grup parlamentari i representació a les Corts. Compromís i EUPV. I així mateix també és cert la força amb la que Compromís va entrar al Cap i Casal i a la majoria d’Ajuntaments de l’àrea metropolitana de València i ciutats més importants en població del país.
Ara ens trobem davant d’una nova cita electoral. Al Parlament Europeu concretament. Les enquestes pronostiquen una elevada abstenció i una davallada molt potent dels dos grans partits espanyols. Es parla de la fi del bipartidisme. Tanmateix en els resultats dels partits que guanyen representació alguns tenen més sort que d’altres.
La qüestió és que més enllà d’aquestes cabòries electorals, el nostre és un país desfet. Milers de comerços tancats i amb brutedat a les persianes, prova inequívoca dels mesos o anys que fa que digueren adéu als seus escassos clients.
Ara en l’àmbit comercial els centres comercials s’afanyen a sol.licitar a la Generalitat poder obrir els diumenges i la resta de festius. Veurem la incapacitat de creació de llocs de treball i la destrucció de més negocis familiars.
Observem així mateix els milers i milers de metres quadrats de Plans d’Actuació Integrada literalment abandonats. Els milers i milers d’edificis començats i en ruïna total. Els milers i milers de camps abandonats pels seus propietaris que no poden ni pagar el reg del camp i veuen com no poden guanyar-se la vida amb eixe ofici, sense prestigi social, anomenat “llaurador”.
El nostre és un país sense poder polític ni econòmic. Sense voluntat d’autogovernar-se ni reconeixer els seus senyals d’identitat propis. Som allò que al nostre subsconscient cognitiu ens han inoculat durant més de tres segles: una província o regió a les ordres i al mandat de Madrid.
Esperem que les coses canvien i ho facen per a millor. Encara que el fet que alguna cosa estiga malament no vol dir que no puga anar encara a pitjor. L’administració i la política són una eina importantíssima per aconseguir dinamitzar una societat. La seua raó de ser “servir als ciutadans i l’interés general”, sovint brillen per la seua absència. Aquest país nostre malauradament està molt lluny de comprendre obvietats sense les quals és impossible aturar la desocupació i capgirar una situació econòmica molt fotuda.
Carles Muñoz i Sòria
