Els resultats del 26J corroboren que este cicle polític-electoral deixa un mapa, quatre comicis després, caracteritzat per un Partit Popular que ha perdut prop de 20 punts respecte a les generals de 2011 (2011: 53’3% de vots, 2016: 35’49%), un Partit Socialista que respira alleujat amb els últims resultats, els pitjors de la seua història, no perquè siguen bons, sinó perquè no han estat tan dramàtics com podien ser (2011: 26’71%, 2016: 20’81%) i un espai polític de canvi, nou en l’escena política, que ha obtingut el 25% dels vots dels valencians i valencianes.
La candidatura que ha congregat (que no sumat, tot siga dit) a Podemos, Compromís y EUPV ha estat la segona força electoral del País Valencià. Però aquesta no és una novetat del 26J. El 26J ha confirmat que existeix un desig d’una part important de valencians i valencianes per canviar la societat en la qual viuen, un desig amb potencial per convertir-se en hegemònic. Tenim, per tant, el repte d’aprofundir i ampliar eixa majoria, eixe espai polític de canvi. Tenim el repte de seguir explorant el camí per poder guanyar. I en eixa tasca Podem ha de jugar un paper fonamental, també al País Valencià. Hem de catalitzar la construcció d’eixa nova majoria a partir del sentit comú que ja s’està obrint pas, encara que a un ritme menys ràpid del que ens agradaria. I per aconseguir-ho, és fonamental parlar-los als que falten, seguir construint un moviment popular vertebrat territorialment i seguir el camí cap a la federalització de Podemos, en la línia d’una Espanya plurinacional.
Així que en els pròxims dies, setmanes i mesos serà clau analitzar amb detall què ha fallat el 26J per no haver complit les expectatives, però en Podemos tenim una tasca encara més rellevant: abordar el futur i pensar, debatre i discutir la millor forma d’aprofundir i ampliar la base del canvi, la millor forma de continuar il·lusionant a més gent. Serà fonamental mostrar capacitat de gestió des dels governs del canvi per desterrar el discurs de la por. I, en paral·lel, ampliar la nostra capacitat d’interpel·lació d’eixa nova identitat valenciana que pot arribar a ser majoritària, basant-nos en els consensos que ja va mostrar el 15M i, en clau territorial, la Primavera Valenciana, evitant divisions simbòliques del passat. El procés de canvi és irreversible, tot i que no va tan de pressa com voldríem. I per consolidar eixe procés és necessari mirar al futur i que el passat siga només l’espill retrovisor que mirem per corregir el rumb.
El 26J ha confirmat que hi ha una voluntat política de canvi que pot ser majoritària. Però també que eixa majoria de valencians i valencianes que volen canvi és heterogènia i, segurament, que l’hegemonia i la construcció d’un moviment popular capaç de guanyar esta comunitat no pot construir-se com un pegat de colors, símbols, banderes i etiquetes. El valencià és un poble plural, enriquit amb una multitud d’expressions culturals i simbòliques. Hem de fer l’exercici de vertebrar una nova identitat valenciana democràtica i popular, que entenga al nostre poble i les seues aspiracions.
Àngela Ballester
Diputada electa de Compromís – Podem – EUPV: ‘A la Valenciana’
Secretària de Coordinació Executiva de Podem
