AMB MAS NO.
EL PLA DE XOC HA DE SER AL CARRER
En Comú Podem guanya a Catalunya amb vora el 25% dels vots (quasi 10 punts més que ERC). Va haver d’incorporar la defensa del referèndum per Catalunya després del catastròfic resultat que va obtenir el 27-S, i també va haver de sumar Colau per tornar a amagar ICV-EuiA (i la direcció de CCOO) per aparèixer com una alternativa creïble de canvi social. En tot cas, el resultat d’En Comú Podem denota un gir a l’esquerra d’una majoria treballadora, i reitera que l’exigència d’urgents mesures socials, és compatible amb la defensa del dret d’autodeterminació.
Després del 27-S dèiem que guanyar la classe obrera a la lluita per la República Catalana, era determinant, era l’eixamplament que necessitàvem. La CUP-CC havia avançat en el cinturó industrial de Barcelona (128.000 dels 200.000 vots nous que vam obtenir), però no vam poder evitar que el cinturó es tornés taronja. Ara amb el vot ECP el cinturó industrial es torna lila i l’avenç polític és evident, malgrat aquesta opció ni garanteix coherentment la ruptura amb l’estat ni amb el capitalisme. Lamentablement la CUP-CC va abandonar aquest espai en no presentar-se el 20-D i no mantenir l’opció de les ruptures nacional i anticapitalista. Però aquest resultat ens ratifica en la premissa que sense canvi social no hi haurà procés d’independència.
La caiguda de Convergència al quart lloc confirma un cop més que Artur Mas no és sinònim de futur sinó de passat, ERC li passa al davant. Convergència, sense fórmula JxS sota la qual amagar-se, no convenç com a motor en el camí cap a la independència, ha demostrat que més que impulsar el procés cap a la ruptura el fa servir per mantenir-se al poder alhora que el dilata i el frena a l’espera d’una sortida pactada.
Per això reafirmem que Mas –lligat a les privatitzacions, les retallades i la corrupció- no permet eixamplar la base social del procés, ni li hem de donar cap suport per ser investit president.
La proposta que hem rebut de JxS no suposa un pla de xoc, es limita a les mesures que ja constaven en el seu programa o que ja han estat aprovades pel Parlament, i imposa la pertinença a la Unió Europea i el seu marc jurídic. Només per posar una xifra els 270 milions d’euros que comprometen contrasten amb els 1.713 milions dels interessos del pagament del deute en els pressupostos 2015, que arribaven als 8.000 amb el pagament del principal. Ens demostra que el pla de xoc serà el resultat de la lluita al carrer i no d’un acord parlamentari amb JxS.
La CUP-CC no pot aparèixer en complicitat amb els màxims responsables de les polítiques antisocials a Catalunya i ha de fer una crida a constituir una mesa d’organitzacions, entitat i moviments per definir el pla de xoc i un pla de lluita per aconseguir-ho.
25 de desembre de 2015
Josep Lluís del Alcázar
Militant de Lluita Internacionalista
