Desemparats, oblidats, sense futur…

Pertany a un grup de persones que va ficar molt d’esforç per tal d’aprovar les oposicions de mestre l’any 2015. Malauradament, no vam ser nomenats en les adjudicacions el curs 2015-2016 (i no perquè no volguérem) i ara pertanyem al grup d’interins sense serveis prestats.

El que no sabíem és què aquest curs tampoc anem a treballar. I tot per l’acord del 2010 que han signat la majoria dels sindicats (STEPV, UGT i CSIF) i que ha estat ratificat en Mesa Sectorial. Amb aquest acord, l’ordenació de la borsa d’interins queda de la següent manera per a aquells que no hem prestat serveis:

1. S’ordenen els participants en les oposicions sense serveis de forma decreixent, segons l’any de la convocatòria en què van participar i, dins d’aquest, segons el número d’ordre assignat d’acord amb la puntuació obtinguda en cada convocatòria.

2.El personal integrant de les borses extraordinàries de treball, sense serveis prestats, s’ordenaran segons l’establiment de barems.

Això significa que tots els que s’han presentat a les oposicions del 2016, hagen aprovat o no, van davant dels que vam aprovar en 2015 i no hem prestat serveis. Molt just, veritat? Aquells que han tret un 1 van davant del meu 7 de l’any passat. I ara què fem? Què passa, què ens hem de dedicar a estudiar tots els anys oposicions? Com és tan fàcil aprovar una oposició! I treballar, què? Quan anem a poder exercir com a mestres que som? Amb tantes idees noves i ganes de fer allò que ens encanta i que de segur sabem fer molt bé.

Així i tot, encara ens queda l’esperança de treballar perquè volem ensenyar, volem educar. Però tristament no serà a València, ens n’anem al nord. Allà no ens sentim oblidats i tenim futur. De fet, un recent estudi del centre d’estudis demogràfics registra 41.855 moviments de persones nascudes al país valencià que se’n van a Catalunya a treballar, sobretot a l’ensenyament i la sanitat.

Alguna cosa s’està fent malament a València quan tants ens veiem forçats a anar-nos-en, però no ens queda un altra.