A aquest punt arribem per diferents causes però que, al cap i a la fi, podríem resumir en ben poc: els partits polítics no reconeixen la realitat a què s’enfronten i la responsabilitat que tenen davant. Als diferents partits, pareix que els coste comprendre que, per a arribar a acords, cal cedir; no es poden dur a terme totes les mesures que prometeren fil per randa. Tanmateix, és més que lloable que es vulga defendre la promesa feta al votant (alguna lectura bona havia de tindre aquesta situació) , encara que, com he dit, ja no estem en el context de supremacia bipartidista que permet imposicions de dos colors. Ara, es fan més que imprescindibles les concessions per totes les parts.
Finalment, sols espere que el que s’ha avançat en els últims anys no es llance al fem. Amb açò, em referisc al recent creixement de l’interés per la política arran de l’aparició de nous partits i noves expectatives. Aquesta, diria jo, és una de les reponsabilitats més importants que tenen al davant els diferents partits; això és, que no es torne a crear el menfotisme que existia a la societat espanyola front a l’antiga política i que, dia a dia, amb les notícies que arriben de les negociacions per a formar govern, va estenent-se a cada vegada més població.
Sergi Vidal Gràcia
