Per Vicent Xavier Vila
Fent la vista enrere, des de la humil experiència com a col·lectiu i en particular la meua com a persona que ha participat del procés, ens podem trobar amb un llarg camí recorregut que confirma passa a passa totes les fites assolides i explica el creixement del nostre projecte, de #Compromís:
A final de 2010, el col·lectiu d’Ontinyent tancava un pacte per a presentar-se a les eleccions del maig de 2011 amb els tres partits que conformaven la Coalició Compromís, va estar possiblement l’únic col·lectiu del País Valencià que ho aconseguia i això s’ha de valorar i és ben simptomàtic perquè posava de relleu les ganes d’entendres pel bé comú, per la necessitat de que Compromís tinguera veu al govern de la nostra ciutat . Al gener de 2013, es va constituir a Ontinyent l’assemblea comarcal de COMPROMÍS, una passa més per consolidar la suma d’esforços, la suma de voluntats i sensibilitats, una passa més per entendre’ns. Bloc, Iniciativa i Verds més Adherits, consolidant una realitat política que a més, a la nostra comarca té responsabilitats importants de govern. Ara a les Corts tenim la vertadera oposició al desgovern del PP amb només sis valents i a Madrid tenim a Baldo que s’ha convertit en el referent valencià a l’estat.
Encara que cadascú de nosaltres tenim la nostra història, també tenim junts un futur esperançador per a les dones i homes d’aquest País, amb veu a Madrid i ara també amb el desig de tenir-la a Europa . Són temps difícils, fer política entre tants Barcenas, Gurtels, “amiguitos”, pseudònims, etc pot ser realment fastigós. La corrupció política és insuportable, la nostra ciutadania, els nostres veïns i la gent com nosaltres està farta, indignada i alguna d’aquesta gent també sense esperances. L’estat del benestar s’enfonsa, sembla que no hi ha alternativa i a sobre ens volen fer culpables de la situació… a Europa lamentablement la situació no és massa diferent… la TROIKA, FMI, els lobbys, l’interès partidista i particular, els privilegis, la falta d’ètica, el doble llenguatge, l’incompliment de promeses, fan de la “classe” política un problema social.
Però també per garantir els serveis públics: l’educació, la sanitat, els serveis socials, per acabar amb el control de les majories absolutes i l’auto bombo del governant de torn, per acabar amb el malbaratament dels recursos públics en favor d’interessos privats, dels lobbys. Per acabar amb l’oligarquia, ací i allà que mai no té prou.
Perquè volem garantir un canvi de model productiu que ens permeta oferir un futur a les dones, homes i joves que viuen al nostre territori i en això el Parlament Europeu té molt a dir. Perquè no tots els polítics som iguals i per això ara més que mai hem de fer-sen sentir alt, clar i en valencià com ho fem als ajuntaments, a les Mancomunitats, a les Diputacions, a les Corts i a Madrid, també a Brusel·les.
Per això cal Compromís.