El que mana vol que els manats siguen dòcils. Hem de partir d’aquesta obvietat.
-Joan Fuster
Escric aquestes línies des del maximalisme de ser independentista valencià, des de l’ambició de tindre una televisió pública de qualitat, en valencià i que respecte els drets dels treballadors, des de la radicalitat de creure que el millor per a aquest país és un sistema d’ensenyament amb la immersió lingüística en català com a base, des de l’essencialisme d’haver arribat a acords en dotzenes de municipis amb col·lectius amb els quals -poc o molt- coincidim en part del camí que volem recórrer per millorar la vida dels nostres conciutadans.
Jo ja m’acontente de tenir una mica de “raó” de tant en tant, aspirar a més em sembla una procacitat
-Joan Fuster
I sí, ho escric, també, des de la trinxera. Des del confort de la trinxera. Des del confort de les concentracions cada divendres al costat del treballadors de RTVV, des de la trinxera de demanar igualtat lingüística per a tots els valencians, des del confort de denunciar l’espoli fiscal, des de la trinxera de governar en municipis. Des de la comoditat de dur una estelada per València, des de la trinxera de voler acabar amb l’exempció del valencià a les comarques del sud. Des de la comoditat de denunciar gestos buits, des de la trinxera de ser fidel als postulats d’algun prohom que va escriure als anys seixanta.
Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir.
-Joan Fuster
És de calaix reconéixer -en aquesta trinxera confortable no hi ha sofàs, però traiem temps per a la reflexió- que allò que escrigué Fuster ara fa poc més de mig segle, representa un context i una visió -perdoneu-me la boutade– de fa poc més de mig segle i que, per tant, l’estratègia s’ha de modificar. Hi ha, però, quelcom que Fuster féu i que, alguns -ací a la vora del foc, al confort que ens proporciona la trinxera- continuem pensant que resulta bàsic; va autocentrar el nostre marc de referència, va situar, per primer cop, els valencians en nosaltres mateixos com a centre de reflexió. I és ací on s’està badant, on s’està tractant de jugar a «canviar Espanya», a assumir el marc de referència d’ells, on la prudència -la falta de valentia- comença a fer-nos traïdors.
Rarament es pot formular una veritat –cert tipus de veritat, en tot cas– sense que sembli una insolència.
-Joan Fuster
I, encara, un altre.
No desertes, rebel·la’t –si pots, és clar.
-Joan Fuster.
Josep Barberà, president d’ERPV
