Pel que fa a la censura permanent a què des de fa anys ens sotmeten els grans partits del sistema, César Molina, autor de nombroses publicacions escrivia l’altre dia , i referint-se a un altre assumpte que “hay que ser más ambiciosos y la sociedad civil también tiene que tener un paper decisivo en este ( o en cualquier) debate”. politica.elpais.com/politica
Des de fa massa anys els valencians hem vist com se’ns tutelava i se’ns impedia exercir la llibertat d’expressió i de tria, sobretot respecte de quins eren els mitjans de comunicació que havíem de veure, escoltar o llegir, màxim si aquestos eren en una llengua diferent del castellà. No importava si aquestos s’expressaven en rus, alemany, i per suposat anglés , llengua que hem de garantir conega tota la ciutadania, però el que sempre era sospitós era i és que foren en l’altra llengua oficial .
Ja de forma definitiva , sembla, els valencians no podrem seguir les emissions de cap mitjà de comunicació generalista i que no siga de carácter local, que s’expresse en valencià, ni per suposat en català. El valencians a partir d’ara no podrem triar , estarem sotmesos a un tutelatge lingüístic que amaga com no un tutelatge intel.lectual, i davant el qual , tampoc la resposta ha estat molt intensa, cosa que ens indica que les conseqüències de la censura, van fent efecte respecte de la capacitat de resposta social.
De pràctiques censores estem els valencians ben acostumats a patir, a la nostra tele, ja s’elaborà una llista de paraules censurades en època d’Amadeu Fabregat, ja es “filtraven continguts” en els primers moments de la RTVV, però foren també interpretacions legals les que impedirán en època del Sr. Barrionuevo que s’assentaren les bases d’una reciprocitat que podia haver consolidat uns fluxos intel.lectuals i de modernitat interessants.
Després vingué el Partit Popular i convertí en anecdòtic allò que havien fet altres. Tancar mitjans de comunicació democràtics, siguen en la llengua que siguen, és un comportament feixista tot i que es vulga camuflar sota l’aparença de justificacions legals .
Tancar la possibilitat d’accés dels valencians als mitjans de comunicació situats més enllà de la Sènia, que recorde és una opció voluntària i que no obliga a ningú, és posar entrebancs a aquells que volen conectar amb un altre plantejament de la nostra realitat més europeïsta. Una mentalitat que ens conecte en una múltiple explicació de la situació de crisi en què ens trobem i que és econòmica, però també institucional, territorial i moral.
Una prohibició que ens dificulta la conexió amb altres formes de reflexionar sobre el nostre entorn i com volem que siga aquest, segurament més vinculat amb la idea de que les societats han de poder decidir, perquè tenen drets i també són conscients que tenen deures, pagant impostos i exigint prestacions , amb una ètica que ens obliga i ens dona drets. Conectada amb la modernitat i amb la llibertat d’expressió i d’elecció.
Això és el que no volen els guardiants del sistema i que en aquest cas ha estat executat per sr. Soria i per extensió el sr. Fabra i el sr. Rajoy, deixar-nos als valencians definitivamente sense veu.
Consol Castillo és regidora de Compromís a l’Ajuntament de València
Des de fa massa anys els valencians hem vist com se’ns tutelava i se’ns impedia exercir la llibertat d’expressió i de tria, sobretot respecte de quins eren els mitjans de comunicació que havíem de veure, escoltar o llegir, màxim si aquestos eren en una llengua diferent del castellà. No importava si aquestos s’expressaven en rus, alemany, i per suposat anglés , llengua que hem de garantir conega tota la ciutadania, però el que sempre era sospitós era i és que foren en l’altra llengua oficial .
Ja de forma definitiva , sembla, els valencians no podrem seguir les emissions de cap mitjà de comunicació generalista i que no siga de carácter local, que s’expresse en valencià, ni per suposat en català. El valencians a partir d’ara no podrem triar , estarem sotmesos a un tutelatge lingüístic que amaga com no un tutelatge intel.lectual, i davant el qual , tampoc la resposta ha estat molt intensa, cosa que ens indica que les conseqüències de la censura, van fent efecte respecte de la capacitat de resposta social.
De pràctiques censores estem els valencians ben acostumats a patir, a la nostra tele, ja s’elaborà una llista de paraules censurades en època d’Amadeu Fabregat, ja es “filtraven continguts” en els primers moments de la RTVV, però foren també interpretacions legals les que impedirán en època del Sr. Barrionuevo que s’assentaren les bases d’una reciprocitat que podia haver consolidat uns fluxos intel.lectuals i de modernitat interessants.
Després vingué el Partit Popular i convertí en anecdòtic allò que havien fet altres. Tancar mitjans de comunicació democràtics, siguen en la llengua que siguen, és un comportament feixista tot i que es vulga camuflar sota l’aparença de justificacions legals .
Tancar la possibilitat d’accés dels valencians als mitjans de comunicació situats més enllà de la Sènia, que recorde és una opció voluntària i que no obliga a ningú, és posar entrebancs a aquells que volen conectar amb un altre plantejament de la nostra realitat més europeïsta. Una mentalitat que ens conecte en una múltiple explicació de la situació de crisi en què ens trobem i que és econòmica, però també institucional, territorial i moral.
Una prohibició que ens dificulta la conexió amb altres formes de reflexionar sobre el nostre entorn i com volem que siga aquest, segurament més vinculat amb la idea de que les societats han de poder decidir, perquè tenen drets i també són conscients que tenen deures, pagant impostos i exigint prestacions , amb una ètica que ens obliga i ens dona drets. Conectada amb la modernitat i amb la llibertat d’expressió i d’elecció.
Això és el que no volen els guardiants del sistema i que en aquest cas ha estat executat per sr. Soria i per extensió el sr. Fabra i el sr. Rajoy, deixar-nos als valencians definitivamente sense veu.
Consol Castillo és regidora de Compromís a l’Ajuntament de València
