Els que em coneixen saben que fa més de 25 anys que faig política, no sempre en partits polítics; vaig començar als 20 anys fent política en moviments socials, concretament al Moviment d’Objecció de Consciència, una dedicació intensa i compromesa de la qual estic profundament orgullós.
De la política en els moviments socials, vaig entendre la necessitat de fer política també a les institucions i per això vaig entrar al Bloc, un partit proper, de gent del poble, amb tradició assembleària i que, entenia, era un instrument útil per a transformar la societat. Vaig ser regidor del Bloc a l’ajuntament d’Ontinyent, ben jove, eren els anys 98/99; després vaig fer una necessària temporada de vacances, de desconnexió, en concret 10 anys lluny de la primera línia política, unes vacances que em van servir per a veure que tot no és blanc o negre, on vaig aprendre a escoltar, a entendre al que pensa diferent, un període on vaig aprendre que la dedicació política hauria de ser temporal i no professional. Un període on vaig veure clarament la diferencia de com vivim la política la gent que estem en primera línia i com la viu la resta de la societat.
Al 2008/2009 em vaig reenganxar a la primera línia; el col·lectiu d’Ontinyent estava en una situació difícil i calia reconstruir el projecte, han estat anys d’oposició al govern absolutista del PP, anys governant i canviant la ciutat, i el darrer any amb la difícil dualitat d’obtenir els millors resultats electorals en les eleccions autonòmiques i generals, enfront d’uns resultats decebedors en les locals. 8 anys intensos, poc més d’un any com a regidor i portaveu de Compromís a l’Ajuntament d’Ontinyent. Aquest any he fet un pas al costat, deixant pas a nova gent i esperant que es recupere la cohesió interna del col·lectiu local.
Sí, fa ja més de 25 anys que faig política, (no que visc de la política, que és diferent) com molta altra gent arreu del país, 25 anys tenint opinió pròpia del que passa al meu voltant, preocupat pel futur del meu poble, 25 anys donat la cara en totes les lluites justes, apostant pel bé comú front al personal o partidista, 25 anys treballant per la justícia social, per les llibertats individuals i col·lectives. I NO, no sóc part de la vella política, sempre he practicat la mateixa política, la coherència amb allò que pense, això sí, amb menys “boatos” dels què hui veiem en la suposada nova política.
Sóc militant del Bloc i, com ja he dit en altres ocasions, em sent molt més còmode a Compromís, perquè el meu projecte és plural, nacionalista, verd i d’esquerres. Sí, el meu projecte es COMPROMÍS i no precisament ara amb l’èxit de Compromís, ja ho era, quant molta gent del meu partit no volia ni que tan sols figurara el nom de COMPROMIS en les candidatures locals del 2011.
La nova política, pel que s’ha vist, no és qüestió de gènere ni generacional ni tan sols qüestió d’organitzacions. No hi ha nova o vella política; és, tan sols, qüestió de persones. Vella política la fan aquelles persones que es dediquen a la política sense cap altra professió, sense límit de mandats, que renuncien a les seus pròpies idees per tal de no perdre el poder o, fins i tot, per a poder obtenir-lo. Vella política és el sectarisme amb què es gestiona la pluralitat, vella política és gestionar una organització pensant en sumar adhesions personals i no en enfortir l’organització.
No hi ha vella o nova política, hi ha persones. L’ètica personal, la coherència, un ego controlat, la humilitat d’entendre que per molt alt càrrec que ocupes no deixes de ser un més i una professió al marge de l’activitat política haurien de ser requisits imprescindibles per a les persones que aspiren a dirigir, durant uns anys de la seua vida, organitzacions polítiques. Malgrat el postureig de la suposada nova política, les ocurrències, els desacords… Malgrat que la societat està cansada de la política, dels polítics, de la corrupció, de la falta d’acords… Malgrat tot, cal que continuem fent política, bona política, i per a això necessitem bones persones al davant de les organitzacions.
Vull reivindicar el paper de la gent que ha fet política local els darrers 25 anys, amb pocs mitjans, amb l’aire en contra, amb il·lusió per millorar el seu petit entorn, de la gent que ha fet política amb el cor, que ara veiem joiosos, il·lusionats l’oportunitat històrica del nacionalisme polític, però també preocupats per les contínues ocurrències, desacords, mals rotllos interns i feblesa organitzativa davant el repte de reconstruir el País Valencià. Fa 25 anys que faig política i continuaré fent-la perquè continue somiant amb un món més just, més solidari i més lliure; per això vull votar al proper congrés del Bloc tant si puc fer-ho presencialment com si no; per això vull un Bloc plural, sense adhesions personals, un Bloc que respecte la voluntat de les bases, un Bloc que aposte per un millor COMPROMÍS.
Joan Gilabert Oviedo. Militant del Bloc.
Col·lectiu d’Ontinyent (la Vall d’Albaida).
De la política en els moviments socials, vaig entendre la necessitat de fer política també a les institucions i per això vaig entrar al Bloc, un partit proper, de gent del poble, amb tradició assembleària i que, entenia, era un instrument útil per a transformar la societat. Vaig ser regidor del Bloc a l’ajuntament d’Ontinyent, ben jove, eren els anys 98/99; després vaig fer una necessària temporada de vacances, de desconnexió, en concret 10 anys lluny de la primera línia política, unes vacances que em van servir per a veure que tot no és blanc o negre, on vaig aprendre a escoltar, a entendre al que pensa diferent, un període on vaig aprendre que la dedicació política hauria de ser temporal i no professional. Un període on vaig veure clarament la diferencia de com vivim la política la gent que estem en primera línia i com la viu la resta de la societat.
Al 2008/2009 em vaig reenganxar a la primera línia; el col·lectiu d’Ontinyent estava en una situació difícil i calia reconstruir el projecte, han estat anys d’oposició al govern absolutista del PP, anys governant i canviant la ciutat, i el darrer any amb la difícil dualitat d’obtenir els millors resultats electorals en les eleccions autonòmiques i generals, enfront d’uns resultats decebedors en les locals. 8 anys intensos, poc més d’un any com a regidor i portaveu de Compromís a l’Ajuntament d’Ontinyent. Aquest any he fet un pas al costat, deixant pas a nova gent i esperant que es recupere la cohesió interna del col·lectiu local.
Sí, fa ja més de 25 anys que faig política, (no que visc de la política, que és diferent) com molta altra gent arreu del país, 25 anys tenint opinió pròpia del que passa al meu voltant, preocupat pel futur del meu poble, 25 anys donat la cara en totes les lluites justes, apostant pel bé comú front al personal o partidista, 25 anys treballant per la justícia social, per les llibertats individuals i col·lectives. I NO, no sóc part de la vella política, sempre he practicat la mateixa política, la coherència amb allò que pense, això sí, amb menys “boatos” dels què hui veiem en la suposada nova política.
Sóc militant del Bloc i, com ja he dit en altres ocasions, em sent molt més còmode a Compromís, perquè el meu projecte és plural, nacionalista, verd i d’esquerres. Sí, el meu projecte es COMPROMÍS i no precisament ara amb l’èxit de Compromís, ja ho era, quant molta gent del meu partit no volia ni que tan sols figurara el nom de COMPROMIS en les candidatures locals del 2011.
La nova política, pel que s’ha vist, no és qüestió de gènere ni generacional ni tan sols qüestió d’organitzacions. No hi ha nova o vella política; és, tan sols, qüestió de persones. Vella política la fan aquelles persones que es dediquen a la política sense cap altra professió, sense límit de mandats, que renuncien a les seus pròpies idees per tal de no perdre el poder o, fins i tot, per a poder obtenir-lo. Vella política és el sectarisme amb què es gestiona la pluralitat, vella política és gestionar una organització pensant en sumar adhesions personals i no en enfortir l’organització.
No hi ha vella o nova política, hi ha persones. L’ètica personal, la coherència, un ego controlat, la humilitat d’entendre que per molt alt càrrec que ocupes no deixes de ser un més i una professió al marge de l’activitat política haurien de ser requisits imprescindibles per a les persones que aspiren a dirigir, durant uns anys de la seua vida, organitzacions polítiques. Malgrat el postureig de la suposada nova política, les ocurrències, els desacords… Malgrat que la societat està cansada de la política, dels polítics, de la corrupció, de la falta d’acords… Malgrat tot, cal que continuem fent política, bona política, i per a això necessitem bones persones al davant de les organitzacions.
Vull reivindicar el paper de la gent que ha fet política local els darrers 25 anys, amb pocs mitjans, amb l’aire en contra, amb il·lusió per millorar el seu petit entorn, de la gent que ha fet política amb el cor, que ara veiem joiosos, il·lusionats l’oportunitat històrica del nacionalisme polític, però també preocupats per les contínues ocurrències, desacords, mals rotllos interns i feblesa organitzativa davant el repte de reconstruir el País Valencià. Fa 25 anys que faig política i continuaré fent-la perquè continue somiant amb un món més just, més solidari i més lliure; per això vull votar al proper congrés del Bloc tant si puc fer-ho presencialment com si no; per això vull un Bloc plural, sense adhesions personals, un Bloc que respecte la voluntat de les bases, un Bloc que aposte per un millor COMPROMÍS.
Joan Gilabert Oviedo. Militant del Bloc.
Col·lectiu d’Ontinyent (la Vall d’Albaida).
