L’evolució del partit sembla cada vegada estar més mal encaminada i això podria afectar tots els llocs on governen al costat d’altres partits com passa en València, on el pacte del Botànic ja va estar en perill quan les velles glòries del PSOE, junt amb les noves, van tirar fora Pedro Sánchez, i Ximo Puig va ajudar a fer pressió per a fer-lo fora. També l’evolució de compromís deixa coses incompletes i molts dels seus votants estan decebuts per la debilitat i la lentitud que tenen en moltes coses com en la reobertura de canal 9 o el decret plurilingüe (que podria ser molt millor en la defensa del valencià i sembla que no ho serà). Pareix que el mateix patit que ha portat temes com l’infrafinançament i la llei valenciana també està passant un moment millorable. És un poc vergonyosa la dependència que té Podem dels seus líders. Si un partit no és possible per no tindre el seu líder és perquè el partit no és prou madur i ara cal preguntar-se fins a quan estarà segur el govern del País Valencià. Podran les classes treballadores tindre per fi un govern diferent? Al final els fets faran que els “partits del canvi” acaben sent igual que tots els altres? Les respostes a aquestes preguntes depenen de les pròximes actuacions d’aquests partits i esperem que aquests tinguen presents els seus votants i els treballadors i treballadores d’aquest país.
Alexandre Santos-juanes
