Corrupció com a professió

Hi ha un saber popular que diu que “on hi ha corruptes també hi ha corruptors”. El problema és que de vegades, induïts o no, ens oblidem d’aquesta sàvia veritat popular. Ara que ha saltat a la palestra, de manera alarmant, la corrupció política i que no es tracta de casos aïllats o pomes podrides, molts s’afanyen per desviar l’atenció amb mecanismes asèptics de control. Bé, no està malament. Podem, per centrar-nos en aquesta qüestió, aparcar aquest debat dels corruptors per a una altra ocasió. A mi m’hagués agradat que aquestes mocions anticorrupció hagueren aprofundit en les causes que les provoquen o generen. Haver arribat a l’arrel del problema, però dedicarem unes línies als aspectes en els quals volen que ens centrem.

Les mesures de control cal compaginar-les amb mesures tendents a la ‘desprofessionalització’ de la política com les que va plantejar Sí-Podem en el ple del mes de febrer, on proposava fer extensible les limitacions de mandats dels alcaldes als regidors amb alliberament, o siga amb sou.

La professionalització de la política és obstacle en el camí cap a l’eliminació de la corrupció. Un professional de la política a la llarga busca les diferències amb altres sectors, tendeix a un comportament gregari amb un argot específic, pot perdre la perspectiva, es pensa indispensable i tendeix a defensar el seu lloc de treball en comptes de defensar l’interès general. Però, que no se’m malinterprete, no estic qüestionant la persona.

No hi ha gent dolenta i gent bona en política, sinó mecanismes comuns pels quals cristal·litzen unes males pràctiques individuals. La política entesa com una professió, el ‘polític’, l’expert en política, allunya la resta de la ciutadania de la possibilitat de fer política, no cuida ni vetla perquè totes i tots tinguen capacitat de decisió, perquè per això ja estan els polítics!, i aquí, permeteu-me que vos diga, entren tant els ‘professionals’ d’esquerres com els de dretes. El polític professional a la llarga no es deu a la gent ni tan sols al partit, sinó al seu salari i fa el possible per aferrar-se i assegurar el seu manteniment i aquí és on s’obre una escletxa per on es poden consolidar conductes delictives.

Cal acabar per tant amb aquesta dinàmica perniciosa. Fer política institucional deu pensar-se com alguna cosa temporal, amb garanties i estabilitat sí, però sense privilegis i clarament oberta, no només en el discurs sinó sobretot en la pràctica, a la participació de tota la ciutadania. Per això són importants mesures de control i fiscalització com les que plantegen moltes mocions o com les que plantegem nosaltres també, però molt més important és implementar els mecanismes perquè tota la ciutadania pugui fer política. És necessàriament urgent un Petrer majoritàriament conscient, actiu i propositiu.

Per tant ens emplaçarem tots i totes a buscar aquests mecanismes, aquestes mesures a mitjà termini per ampliar la participació i l’organització de la societat civil, màxima garantia de la desprofessionalització, mentre se segueix aprofundint en posar traves a les escletxes delictives… també a les que es provoquen des del costat dels corruptors, limitant l’accés als serveis públics a l’empresa privada i les encaminades a reduir la burocràcia de l’administració, una altra de les potes de la corrupció institucional.