Alguna vegada t’has preguntat com pots distingir un valencià de la resta de persones?
Els valencians som únics, encara que penseu que no ens diferencia res de la resta de ciutadans del món, després de llegir este article te n’adonaràs que tinc raó, i que som diferents. Ja fa temps vaig llegir este estudi on es demostra que som el poble més diferent de la resta d’Espanya pel que fa a l’ADN, per davant inclús dels bascos. I clar, al ser “únics” hi ha unes quantes qüestions que ens diversifiquen de la resta d’éssers humans, qüestions que són fàcilment recognoscibles, però que passen desapercebudes perquè no parem massa atenció. I no parle dels tòpics “meninfotisme”, “autoodi”, “pensat i fet”, “fallers”…Parle de coses més reals i que ens unixen (i ens diferencien) molt més del que pensem.
Per tant seguint esta guia podràs diferenciar un valencià entre la multitud.
1.- Un valencià quan està davant d’una església o qualsevol tipus de recinte religiós, i escolta un petardeig, el primer que pensa és: “Boda, bateig o comunió”. La resta del món pensa que hi ha un atac terrorista en marxa.
3.- Tot valencià té un moment en la seua vida anomenat “capità moro”. Un moment en el qual envaït pel virus de l’amistat i la generositat dirà “açò ho pague jo”… I l’endemà mirarà el compte corrent i vorà que s’ha gastat 3.000 euros en una bona fartada.
4.- Els valencians no fem barbacoes, fem torraes. Si estàs en Argentina enmig d’un “asado” i algú diu, “On estan les xulles?” o “Jo vull un blanc i negre amb allioli” no hi ha dubte que és valencià.
5.- Independentment de ser o no valencianoparlant, un valencià reaccionarà entre qualsevol grup de persones en escoltar la paraula “coentor”, “desfici” o “xafardera” entre altres paraules que només entenen els valencians.
6.- Un valencià major de 20 anys sap qui és Maria Abradelo.
7.- El tema de la paella és religió per a qualsevol valencià, encara que no t’agrade la paella, no la cuines, o en ta casa sigueu més de fideuà. Un valencià sempre reaccionarà igual davant un arròs groc amb xoriço, cigrons i gambes: “Açò no és paella, que se la menge ta mare”
8.- Tots els valencians saben que “El Gulliver” és una zona de jocs.
9.- Potser pegues a fugir sempre que són Falles, Fogueres o la Magdalena; també és possible que mai hages anat a la tomatina. Però per a tu no és estrany que cremem monuments que costen molts diners, llancem tones de tomaques o omplim la ciutat de llumenetes. Qualsevol estranger et dirà: “Açò és necessari? (ho dirà amb menys gràcia) i preguntarà: Per què llanceu tomaques o cremeu monuments?”, i ja li pots explicar el que vulgues que consideraran incomprensible el dispendi econòmic. Només un valencià és capaç d’entendre la lògica darrere de la festa.
10.– Un valencià, després de diverses copes d’alcohol, en escoltar “Paquito el chocolatero” sentirà necessàriament un impuls d’abraçar a qualsevol que estiga prop i alçar els peus mentre crida “ei, ei”.
EXTRA 2: M’apunten que és fàcil diferenciar un valencià perquè sempre camina per la carretera i no per la vorera peatonal.
EXTRA 3: Si a la gasosa li diu “limonà/limonada” és valencià.
Pd. Si complixes almenys 7 dels 10 punts, pots dir ben orgullós que eres valencià.
––––––––––––––––––––––––––-
“No és saludable estar ben adaptat a una societat profundament malalta” (Jiddu Krishnamurti)
