Josep Rodrigo Botet donà el 1889, de forma generosa, a la ciutat de València la col·lecció paleontològica que porta el seu nom, i que fou recol·lectada íntegrament pel naturalista viatger català Enric de Carles a la Pampa Argentina. Una col·lecció, cal dir, que és referència internacional i que ha estat –i és- reconeguda d’una importància cabdal per al món de la ciència, estudiosos, investigadors, professionals, així com per al públic curiós i inquiet, en general, i per la qual, l’emperador Napoleó III de França, el Kàiser Guillem II d’Alemanya, o el mateix British Museum, havien valorat i estaven disposats a pagar una immensa fortuna. Al seu torn, i en agraïment, València li dedicà una plaça al bell centre de la ciutat. Per aquesta donació és, sobretot, conegut l’enginyer maniser, i per algunes notes curioses i originals que construïren el seu mite. Un mite que ell mateix s’afanyà a bastir amb la inestimable ajuda del periodista Rafael Carrillo, qui, enlluernat per la personalitat de Rodrigo Botet, i amb una imaginació sense límits, publicà una sèrie d’articles en diferents diaris de la República Argentina al temps que exercí de corresponsal per al diari La Correspondencia de Valencia. Aquest mite nodrí les esqueles que es publicaren a la premsa de Madrid i de València, només haver rebut la notícia de la seua mort. També serví de marc i referència per a la primera, i fins ara única, biografia de l’il·lustre patrici valencià, escrita pel llavors cronista de la ciutat de Manises, Josep Maria Moreno Royo. ‘Fill il·lustre’, ‘Prohom i Patrici valencià’; enginyer, empresari, emprenedor, treballador infatigable, inventor, constructor, generós sense límits; inquiet, curiós, original… són una petita mostra de la tirallonga de qualificatius i títols que la premsa de l’època, tant de l’argentina, l’espanyola o la valenciana, deixà escrits sobre la personalitat i el tarannà de la figura de Rodrigo Botet, on remarcaven els trets més excel·lits de la seua vida, obres i miracles (amb grans dosis d’exagerada fantasia), d’allà per on passà i visqué: Manises, València, Madrid, París, Argentina i Brasil.
No obstant això, i a la vista de l’abundosa documentació trobada –entre notícies de premsa, articles, correspondència, bibliografia i nous testimonis personals, d’una recerca llarga en el temps, feixuga de treball i amb una extensa corrua de col·laboracions-, la biografia certa i verdadera de Josep Rodrigo Botet ens revela una realitat ben allunyada de la imatge del seu mite. I encara que, com afirma el doctor en antropologia Manuel Delgado, el mite és la realitat, encara que no la veritat, els trets biogràfics que van agafant forma a través dels documents estudiats ens descriuen una personalitat forta, vigorosa, que visqué amb tanta intensitat com si n’haguera viscut dues; però una personalitat feta de clars i obscurs, és a dir, amb les mateixes misèries humanes que està feta la humanitat. No podia ser d’una altra manera: això, a uns els pot molestar, a uns altres no sentiran ni fred ni calor, pot ser. A la majoria, tant els fa qui fou Josep Rodrigo Botet. Arribats a aquestes ratlles, una qüestió plana per sobre el text: A qui pot interessar la biografia de Rodrigo Botet? Si anem fins un suposat interès legítim més casolà, a l’Institut de Batxillerat de Manises (la seua ciutat nadiua) que porta el seu nom ignoraven que enguany es compleixen 100 anys de la seua mort, l’Ajuntament de Manises (la corporació eixint) tenia uns altres interessos, l’actual corporació, no contesten; l’Ajuntament de València (la corporació eixint) mai es definí, la nova corporació, té una altra sensibilitat i ja veurem; el Museu de Ciències Naturals de València, que acull la col·lecció Rodrigo Botet, ja ha posat en marxa una petita exposició que es pot visitar, i té preparats i programats diversos actes per a la deguda commemoració d’aquest cent anys, però sense pressupost, es troba a l’aguait de les decisions que prenga la nova responsable de la Regidoria de Cultura. Per acabar de reblar el tall de despropòsits, no cal eixir al carrer i fer-ne una enquesta perquè ja n’estem al cap, del resultat.
Comptat i debatut, torna de nou la vella qüestió: A qui li interessa Josep Rodrigo Botet? De la col·lecció paleontològica que porta el seu nom s’han fet, i es fan, milers de treballs, estudis, articles, tesis doctorals, etc. De qui la comprà al seu recol·lector, sabedor de la seua importància i valor, i la donà a la ciutat de València amb generositat (interessada, és clar), però amb generositat sens dubte (recordem les opcions de compra que tenia a la mà), el silenci.
