En aquells temps penosos, en els quals de les aixetes solament eixia aigua salada i els grans dipòsits amb aigua potable eren part del nostre mobiliari cada estiu, Xàbia va arriscar i, malgrat no ser la més fàcil ni popular, va optar per una solució a llarg termini.
Han passat anys des que vam encendre aquesta fàbrica d’aigua. Alguns d’ells, hem tingut pluges tan abundants que la dessaladora ha pogut fins i tot desendollar-se. Però durant tot aquest temps, els veïns de Xàbia no han deixat de pagar via tarifa el preu de tenir aquesta indústria, una promesa de tranquil·litat i la garantia d’un subministrament de qualitat i segur en les èpoques d’escassetat.
No crec que ningú s’estranye que ara, si cal triar entre tallar la venda d’aigua a poblacions veïnes o deixar sense ella als xabians la decisió, encara que dolorosa, estiga més que clara.
Som els primers a comprendre que quan a un poble li falta l’aigua potable els nervis estan a flor de pell. No obstant açò, no podem permetre que se’ns ratlle d’insolidaris per a justificar-se per no haver reaccionat a temps. Màxime, quan en els últims anys des de Xàbia, malgrat estar millor preparats per afrontar una situació de sequera, hem brindat la nostra planta com la base sobre la qual construir una solució estructural a un problema que, advertíem, ens afectaria a tots.
Hem convocat a reunions i jornades tècniques als responsables dels municipis veïns i els hem proposat acords seriosos (per exemple, un compromís de compra d’un mínim durant cinc anys), com a aval que ens donara la suficient seguretat per a plantejar-nos ampliar la planta i la seua capacitat de producció, la qual cosa com és lògic suposa una major inversió i més costos de manteniment.
El que ens hem trobat durant aquest temps és un regateig de cèntims, deixant passar els mesos, i emplaçant-nos a reunions del que no obteníem major compromís que el còmode “ja et compraré si em fa falta i em fas bon preu”.
Som un poble solidari i que creu en la unió de la comarca. Però no poden pretendre que, sense ser capaços de comprometre’s a acords seriosos, a Xàbia ens plantegem més inversions amb càrrec a la nostra butxaca perquè la planta dessaladora produïsca un excedent per si, puntualment, ho necessiten.
No obstant açò, ens posem en la pell dels qui hui pateixen restriccions, i estem treballant per a reduir els consums dels nostres abonats i tan aviat estiguem en disposició de fer-ho, si volen tornarem a proveir-los.
El fàcil és cercar culpables però l’útil, cercar solucions.
José F. Chulvi
Alcalde de Xàbia
