Efectivament, el procés independentista català ha estat la pantalla perfecta, per tapar les incompetències i la corrupció generalitzada que assetja al PP, desprès –i abans- d’una legislatura lamentable i crispadora. Ara ningú no en parla dels rescats, l’avarícia de la banca, els ‘retalls’, la manipulació partidista de les institucions –justícia inclosa-, ‘gürtel’, ‘púnica’ i altres affaires que embruten els populars fins les celles i tuti quanti del tardofranquisme militant. Ara el que toca és parlar –malament, clar- de Catalunya i la seua pretensió de ser escoltada i respectada, que –of course!– no cap en la intocable -i imposada en una transició ‘modèlica’, és a dir vigilada pels militars- Constitució Espanyola.
Felicitats a don Mariano, per haver estat capaç de transformar el desprestigi més pregó de la nefasta política que ha protagonitzat, en ‘adhesió infrangible’ –a què ens sona això?- de (quasi) totes les forces polítiques de l’arc parlamentari… amb Catalunya com a excusa.
Marc Antoni Adell
Professor sènior UVEG
