Sabem que aquesta setmana el parlament espanyol va a pronunciar-se sobre la proposta del parlament català, sobre si es trasllada la competència per a convocar referèndums del primer al segon, i la resposta és més que previsible, ja que quasi amb tota seguretat el “NO” sumarà prop de 300 diputats, sobre un total de 350,amb els vots de PP, PSOE, UPyD i UPN, contra els quals res poden fer els vots de CIU, Esquerra Plural (IU, ICV-EUiA, i CHA), PNB i Grup Mixt.
Amb aquesta votació els principals partits deixen ben clar que no volen lliurar el poder al poble, ja que una de les principals eines per a un sistema democràtic decent és el referèndum vinculant, que en el nostre país no ho és.
Però anem a l’inici del que podríem cridar “enfrontament” entre forces catalanes i espanyoles. Per a mi l’inici estaria quan Artur Mas, convoca eleccions anticipades, sent ell, el president de la Generalitat, amb un clar missatge i amb el risc de perdre força, com realment va ocórrer.
El debat era clar, hi havia una majoria que volia independitzar-se d’Espanya i prova d’açò va ser la majoria absoluta resultant entre els dos partits independentistes majoritaris de Catalunya CIU “dreta”, i ERC “esquerra”, que ni tan sols van necessitar suports d’altres partits favorables al dret a decidir com CUP o EUiA.
Bé, una vegada conformat el nou govern català amb la clara premissa de fer que la voluntat del poble vaja al parlament, es convoca un referèndum, on es faran dues preguntes: Vol vosté que Catalunya siga un estat? i Vol vosté que Catalunya siga un Estat Independent? i a més es fixa la data per a aquesta consulta que serà el 9 de novembre de 2014.
Ara el govern català demana que se li trasllade la competència per a formular referèndums i se li va a negar amb la principal premissa que “segons la Constitució la sobirania del Poble Español resideix en el conjunt dels espanyols” i per tant encara que a Catalunya tots votaran a favor de la independència no seria vàlid per que caldria preguntar-li a valencians, madrilenys, extremenys, gallecs,…
La mateixa Constitució a la qual se li va aplicar una remodelació expréss, per a modificar l’article 135 i que prevalguera el pagament del deute als serveis socials que tant necessiten bona part de la societat que va en augment.
Considere que amb aquesta maniobra tant d’un “bàndol” com de l’altre, s’ha arribat a un carreró sense eixida, ja que no hi ha forma, segons els seus arguments què un poble puga decidir que no vol seguir en aquest estat democràticament. És clar que tots condemnem la violència d’ETA, per que la violència no és forma d’aconseguir els seus objectius, però si quan es fa per les vies democràtiques tampoc val, deixa un amarg sabor de boca el saber que la nostra “joia de la corona” com alguns tracten a la Carta Magna, està com menys desfasada i necessita sinó un relleu, una remodelació a fons.
De totes maneres, jo convidaria al Sr. Rajoy i al Sr. Rubalcaba, a que convocaren un referèndum similar en cada regió de l’estat, i segurament s’emportarien més d’una sorpresa, ja que l’independentisme d’aquesta Espanya, que arrossega clares seqüeles dels 40 anys de dictadura feixista i els posteriors 35 anys de monarquia, amb un rei imposat pel mateix dictador, està en creixement des de la transició. Ja posats a demanar, un altre referèndum per a veure si la gent vol seguir amb el mateix Cap d’Estat que actualment tenim o si per contra prefereixen poder triar-ho democràticament. De totes maneres, en cas de no ser del seu grat la resposta ciutadana, sempre tindran el recurs que els referèndums en el nostre país no són vinculants.
Però no mirem solament a un dels “bàndols” d’aquesta “guerra independentista”. En l’altre, el català, tenim d’una banda Artur Mas, embolicat en la bandera independentista que li serveix de cortina de fum per a aplicar retallades similars a les que aplica Rajoy en l’Espanya de la qual es vol separar, i cap visible d’un partit, CIU, podrit de corrupció d’una forma similar a la del PP nacional. I com a soci, tenen a ERC, un partit que com les seues sigles li defineixen com d’esquerres i republicà, i no obstant açò, traeix a la classe treballadora, aliant-se amb la burgesia catalana, però burgesia al cap i a la fi, amb el fi injustificable de la independència de l’Espanya que acabem de descriure, però en la qual també hi ha una classe treballadora oprimida, amb la qual també es podria haver aliat.
Ja per a finalitzar, he de dir que jo mai m’he considerat ni separatista, ni independentista, ni gens sinònim, de fet crec que tinc més que m’uneix amb un treballador d’Astúries, Saragossa o Màlaga, que amb un soci capitalista d’una empresa del poble del costat del meu. També vull fer constar la meua postura, que, per a mi, un poble ha de posseir el dret a decidir d’on vol o no formar part democràticament. Però per descomptat, cada vegada em sent més fora de lloc en aquest país que va a la deriva per a la classe treballadora i amb els seus patrons amb el pot i jupetí salvavides apunt per si de cas.
MANOLO MATEO SENDRA
COORDINADOR EUPV ONDARA-RECTORIA
