No sóc català ni tampoc independentista. Vaig nàixer a València, una ciutat a la qual estime des que tinc ús de consciència i en la qual m’agrada haver nascut. M’agrada gran part de la seua cultura i tradició, ame la seua gastronomia i m’encanta el valencià. També m’agrada gran part de la cultura espanyola, les seues ciutats i pobles, la seua gastronomia i molta de la seua gent. Com no, també adore viatjar a altres llocs quan tinc oportunitat i nodrir-me de les seues cultures i costums, tant dins com fora d’Espanya.
Ara bé, mai deixaré de respectar l’opinió de la gent. M’encanta que hi haja una varietat d’opinions en el meu país i en el món. M’agrada que es vote i m’encantaria que es poguera participar encara més en les decisions. Adore que cadascú puga expressar la seua opinió sense faltar el respecte a ningú i sense que ningú li’l falte a ell o ella. És preciós veure que el respecte no falta malgrat la diversitat d’opinions, tenir amics que pensen completament diferent a tu i que l’amistat continue igual.
I, açò últim, ho estem veient bastant poc en els últims dies. M’ha entristit veure la poca tolerància i la divisió que s’ha creat en la societat. M’entristeix veure que policies i guàrdies civils reben l’ordre d’usar la força contra gent que va a dipositar un vot en una urna. M’entristeix que açò es produïsca per il·legalitzar un referèndum, que és un dels màxims exponents d’una democràcia.
M’entristeix veure la incapacitat de diàleg per a realitzar una votació pactada. M’entristeix veure grups d’ultradreta pegant i boicotejant una manifestació, siga de qui siga, vulnerant el dret a la llibertat d’expressió. També m’entristeix veure la gent insultar unes persones durant el 9 d’octubre que caminaven pacíficament amb unes senyeres sense ficar-se amb ningú. No puc tampoc veure com a famílies i amics es deixen de parlar i fins i tot acaben amb insults per unes diferències ideològiques.
Vull que arribe el moment del diàleg. Que es respecte la democràcia i la llibertat d’expressió. Que tots puguem dir la nostra opinió sense que ningú deixe de respectar-nos. Que es puga eixir al carrer sense por a trobar-te amb insults o baralles. Que es puga debatre des de la llibertat i la igualtat. Que impere l’amistat, l’amor i el respecte per sobre de les diferències. I, sincerament, espere que aquest text no enfade a ningú. Vull, com ja he dit, poder ser lliure d’expressar-me sense problemes. Convide a tot aquell que no estiga d’acord a comentar, si vol. M’encanta debatre sense discutir i des del respecte. I a tu?
