La secció Primera de l’Audiència de Castelló ha acordat la suspensió de l’execució de la pena de presó de Carlos Fabra per a complir una pena de quatre anys de presó mentre es tramita la seua petició d’indult, eixa petició d’indult que va dir fins fa poc que no anava a demanar.
L’argumentació de l’Audiència ha estat que es donen tots els requisits exigits en l’article 4.4 del Codi Penal per a procedir a aquesta suspensió “Si intervinguera petició d’indult, i el Jutge o Tribunal hagués apreciat en resolució fundada que pel compliment de la pena pot resultar vulnerat el dret a un procés sense dilacions indegudes, suspendrà l’execució de la mateixa en tant no es resolga sobre la petició formulada. També podrà el Jutge o Tribunal suspendre l’execució de la pena, mentre no es resolga sobre l’indult quan, de ser executada la sentència, la finalitat d’aquest poguera resultar il·lusòria.”
Coses a valorar: aquest nou baló d’oxigen, el definitiu, per part de l’Audiència de Castelló, no sorprèn quasi ningú, el descrèdit al qual el PP ha sotmet totes les institucions, feia que ningú confiara en veure Carlos Fabra complir amb la seua condemna; ara la petició d’indult dilatarà el compliment de la pena, però caldrà esperar si el Govern Central li la dóna o no, i les tretes preparades i maquinades, com des del principi de l’esclafit del cas, per poder continuar torpedejant primer la instrucció de la Justícia, i ara el compliment de la condemna.
L’argumentació de l’Audiència ha estat que es donen tots els requisits exigits en l’article 4.4 del Codi Penal per a procedir a aquesta suspensió “Si intervinguera petició d’indult, i el Jutge o Tribunal hagués apreciat en resolució fundada que pel compliment de la pena pot resultar vulnerat el dret a un procés sense dilacions indegudes, suspendrà l’execució de la mateixa en tant no es resolga sobre la petició formulada. També podrà el Jutge o Tribunal suspendre l’execució de la pena, mentre no es resolga sobre l’indult quan, de ser executada la sentència, la finalitat d’aquest poguera resultar il·lusòria.”
Coses a valorar: aquest nou baló d’oxigen, el definitiu, per part de l’Audiència de Castelló, no sorprèn quasi ningú, el descrèdit al qual el PP ha sotmet totes les institucions, feia que ningú confiara en veure Carlos Fabra complir amb la seua condemna; ara la petició d’indult dilatarà el compliment de la pena, però caldrà esperar si el Govern Central li la dóna o no, i les tretes preparades i maquinades, com des del principi de l’esclafit del cas, per poder continuar torpedejant primer la instrucció de la Justícia, i ara el compliment de la condemna.
Per aquesta regla de tres, s’haurien de resoldre automàticament tots els compliments de la condemna quan ho reclama un indult; per tant, qualsevol delinqüent comú, siga quina siga la condemna en fer, sap que demanant l’indult té una bona temporada de descans.
Però allò greu no és que Fabra demane l’indult i la suspensió de la condemna, ni que l’Audiència la suspenga, sinó que el nostre ordenament jurídic permeta la persistència de la figura de l’indult en casos com aquest i que es puga interpretar el Codi penal d’una manera tant terrible. Situacions com aquestes, fan creure a la gent que la Justícia no és igual per a tots.
Carles Mulet
