Quan legislem per atorgar un paper major al govern autònom en matèria de municipalisme i, sobretot, quan millorem el finançament local a través de línies com els Fons de Cooperació Local Autonòmic, estem apostant pel model federal. Un dels trets del finançament dels municipis alemanys, austríacs i belgues és, precisament, que gran part de les transferències de l’Estat provenen dels governs intermedis ( el que a Espanya serien les autonomies).
Quan ens plantegem incrementar els ingressos a partir d’una participació major de la recaptació de l’Estat, estem proposant una solució pròpia del sistema federal. Podem esmentar a tall d’exemple el cas d’Alemanya, on els ajuntaments reben un 15% d’impost sobre la renda.
Tot i això, no hem de confondre el “model de finançament municipal federal” amb el model federal d’Estat; EUA i el Canadà són estats federals amb un model de finançament local anglosaxó.
Evidentment els models impositius illenc i nòrdic no són desitjables per al municipalisme valencià ni fàcils d’evolucionar.
Només podem garantir la suficiència financera dels ajuntaments si prenem com a referent el model federal. Com hem dit adés, un model basat en dos pilars. Un, variable, que pivote sobre la renda i el benefici econòmic més que l’activitat econòmica (hui en dia testimonial en el mal dissenyat IAE) i un segon pilar amb caràcter fix que gire al voltant de la propietat com ja disposa el model actual.
Des del municipalisme valencianista hem de tenir un referent i objectiu per garantir la suficiència financera, l‘autonomia local, la responsabilitat compartida i el respecte a l’autogovern valencià: el model federal de finançament municipal.
Tomàs Ferrandis
Cap de Gabinet a la FVMP
