El sector turístic és un dels pocs en els quals podem traure pit, sens dubte, però és un error posar el focus únicament en la xifra total de turistes, ja que el més important és analitzar i valorar el seu nivell de despesa, l’impacte econòmic real, la qualitat de l’ocupació que genera i, en definitiva, el benefici global (no només econòmic) que reverteix a la ciutat. I és en aquest apartat on apareix la principal feblesa del mercat turístic de València, que encara es caracteritza per ser estacional i de baix cost i, en conseqüència, crea llocs de treball temporals limitats als mesos estivals.
Superat ja l’anterior model turístic dels grans esdeveniments esportius de la Copa Amèrica i la Fórmula 1, impulsat amb entusiasme per Camps i Barberá mitjançant unes inversions milionàries que no han resultat rendibles per a la ciutadania, ara tota l’atenció està centrada en el turisme de creuers. Inclús reconeixent els seus aspectes positius, estudis recents reflecteixen que la repercussió econòmica d’aquest turisme low cost és limitada perquè els creueristes gasten poc en estar només unes hores a la ciutat. El PP comet un error estratègic en seguir apostant tot per un tipus de turisme molt temporal.
Les principals polítiques per a la promoció de la ciutat, amb el doble objectiu d’atraure nous visitants i dobtenir una major rendibilitat, haurien d’anar encaminades a impulsar vessants encara no suficientment explotades, com el turisme cultural. En aquest sentit, les línies estratègiques per aconseguir la reactivació econòmica de la ciutat de València han de passar per una decidida aposta per la promoció d’aquest tipus de turisme, econòmicament més beneficiós, estable, sostenible en el temps i menys estacional, ja que suposa que el visitant passe més dies a la ciutat per conèixer-la més a fons.
Per a això, València necessita urgentment un pla estratègic per ampliar i millorar la seua oferta turística i cultural, dissenyat per autèntics professionals. Ni l’Ajuntament ni la Generalitat tenen un programa cultural; tot són mesures improvisades, sense un criteri clar, com el projecte fallit del Museu Sorolla. No és casualitat que València i el País Valencià es troben tan mal posicionades en el rànquing de l’oferta cultural a Espanya, segons estudis recents, o que cap de les institucions culturals valencianes estiga present entre els principals referents, ni tan sols el Museu de Belles Arts Sant Píus V o el IVAM. A més, els museus municipals són poc atractius perquè la majoria d’ells tenen unes instal·lacions desfasades i manquen de noves tecnologies i recursos didàctics, excepte els de més recent creació. Sens dubte, fa falta una bona organització dels nostres espais expositius, una bona política de promoció i exposicions capaç d’atraure als visitants i, sobretot, formar. Les exposicions de nivell no abunden i estan molt per darrere de les que s’organitzen en altres grans capitals. València, en aquest àmbit, no ofereix cap cosa nova des de fa temps.
Més enllà de les fracassades polítiques culturals desenvolupades pel Partit Popular, l’Ajuntament ha d’emprar-se a fons per millorar la mobilitat i el paisatge urbà del centre històric, un dels més extensos i interessants d’Europa però també un dels més degradats urbanísticament, una vegada que es traspassa el tradicional circuit turístic del barri de la Seu i Universitat-Sant Francesc. Si la primera barrera està molt cuidada però més enllà l’abandonament és evident, la impressió que es porta el visitant no és molt agradable. València malgasta el seu atractiu turístic, ja que no resulta del tot còmode un desplaçament a peu per Ciutat Vella, on l’espai dels vianants és un espai residual, marginal, i és impossible gaudir de la visió de molts dels seus millors monuments a causa del tràfic. I com a teló de fons, centenars de solars i edificis apuntalats i coberts per malles per evitar la caiguda de rebles ofereixen una desoladora imatge, la veritable postal d’una gestió urbanística municipal nefasta. Només una decidida aposta per la peatonalització de certs carrers, places i entorns monumentals, i ajudes potents a la rehabilitació d’habitatge, milloraria a llarg termini la qualitat urbana del centre històric. Del Cabanyal i el seu enorme potencial turístic perdut ni parlem.
Una altra de les claus principals per fomentar el turisme cultural passa per l’elaboració d’un veritable projecte per difondre i promocionar de manera eficaç el nostre abundant i desconegut Patrimoni Cultural. Aquest programa integral per ampliar l’oferta cultural hauria de centrar-se a millorar l’accés, la visita i la informació de tots els monuments de la ciutat, doncs en molts d’ells ni tan sols s’ofereixen visites guiades i manquen de recursos didàctics i noves tecnologies que enriquisquen la visita. A més, un gran nombre d’edificis de gran valor històric-artístic i monuments no es poden ensenyar perquè es troben en ruïna o perquè tenen restringida la visita del públic (com els palaus medievals, d’ús institucional).
Sens dubte, València té totes les característiques per convertir-se en una de les millors destinacions d’Espanya i Europa, amb capacitat per conformar una oferta turística de gran atractiu, qualitat i altament competitiva durant tot l’any. Compta amb unes infraestructures turístiques immillorables, una oferta gastronòmica i d’oci de qualitat, el mar, l’horta, el clima (fins i tot a l’hivern les seves suaus temperatures permeten gaudir de la ciutat en tot moment), la cultura, un centre històric enorme i un ric i valuós Patrimoni Cultural. València té recursos per fomentar el turisme cultural, però falta que des de la corporació municipal sàpiguen i vulguen explotar-los degudament. Barberá i el seu equip de govern demostren poca ambició. Els falta un projecte. Han dorientar les seues polítiques cap a un altre model turístic i cultural. Desídia, incompetència o falta de mires? De tot una mica.
Esteban Lonagres
Secretari d’Educació i Cultura de Joves Socialistes de València ciutat
