Reglament dels bous al carrer vigent al País Valencià(1). Article 3.
L’any passat, als bous al carrer de les festes de Sant Bartomeu de Nules (la Plana Baixa) morí un home de 53 anys que es deia Andrés Martínez. Era camioner i lluitava per guanyar-se la vida com a autònom amb el seu tràiler. Tornava d’un viatge i volia descansar, però es trobà amb “la festa”, amb el bou “solt” per a ser linxat dins d’una presó feta de tanques que sempre són per a furtar la llibertat.
Les notícies de successos no parlaren ni d’abans ni de després, quan la tortura taurina torna el temps i l’espai que furta amb total impunitat. La gent que conegué l’Andrés conta que la dona i la filla de 14 anys es quedaren amb una ma davant i l’altra darrere, amb el camió parat i les lletres per pagar. La dona trobà treball a un magatzem de taronges pel que havia treballat l’Andrés, i el camió es vengué de la manera possible (per suposat, perdent diners). I així és com la vida continua, com diuen des de l’Ajuntament de Nules.
El seu delicte fou dir que els bous al carrer li semblen una festa violenta, suficientment fort com per a que el sentiren. Ho digué a fora del territori taurí, però a tocar de la frontera, davant d’una tanca del carrer Sant Pancraci. I, allí, els amos del carrer no li permeteren opinar amb llibertat.
Jo sóc d’Almàssera, a tocar d’Alboraia. Al meu poble, hi ha dies que trobes agents de la Policia Local o membres de Protecció Civil al pas a nivell de l’estació, just al davant de les tanques dels bous al carrer. Has de fer altre camí perquè, a l’altra banda, estan linxant bous. No pots passar, i els animals que es troben a l’altra banda no poden fugir. Desesperats, donen voltes i més voltes i, en arribar a eixes tanques, continuen creient que trobaran una fugida pels carrers de l’Estació i Ramón i Cajal cap a la Placeta Giner i fins a Pintor Cortina.
Si eixim abans que acaben, es sota la nostra responsabilitat. Fins i tot ens converteixen normativament en participants que assumeixen els riscs de fer-ho. Si morim, ens convertim en un número més de la seua estadística, en una fatalitat que no pot impedir que la festa continue.
Si lluitem pels drets dels bous, també hem de topar amb la seua apropiació, que a Algemesí és fins i tot del propi dret a decidir de la ciutadania. L’Ajuntament sempre ha volgut prohibir la manifestació antitaurina amb el mateix argument: durant la setmana de bous el carrer és seu i el moviment dels drets animals no el pot usurpar. I, pel que fa a la barbàrie de les becerrades, diuen que la Comissió Taurina té l’última paraula perquè, durant la setmana de bous, l’espai de la plaça Major, on munten la plaça quadrada, és seu.
A fora, sentim eixe silenci angoixant. Despert, tinc el malson del bou, que ha lluitat desesperadament per fugir i que no li ha servit de res. Els retalladors s’han fet els valents amb ell, l’han espantat una i altra vegada amb el seu estúpid joc de posar-se al mig de la trajectòria de l’animal i apartar-se a l’últim moment, sabent que només han de fer això, deixar-li via lliure per a que trobe un forat per on “fugir”. L’han pegat, l’han fet tot el que han pogut gràcies a la impunitat de les tanques. I la seua derrota es consuma a la foscor, qui sap on, qui sap com i a mans de qui sap qui, encara amb la impunitat que garanteixen les tanques que, al dia següent, ja no hi seran.
Jesús Frare, d’Iniciativa Animalista
