Amic Esteve (i et dic amic sense que ens conegam, però una persona que escriu mostrant un amor tan gran a la llengua valenciana no em pot deixar de ser amic):
M’ha fet bona cosa d’alegria que trobes coses positives en el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). En concret, que incorpore la pronunciació de totes les paraules i que incloga paraules i expressions valencianes que eren absents d’altres repertoris normatius. Supose que estes coses positives milloraran el teu benestar lingüístic –el teu i el dels qui pensen com tu–. Com també el deuen millorar trobar reconegut per la institució normativa del valencià tot el model de llengua defensat pels partidaris de mantindre i reforçar la convergència amb les altres varietats de la llengua compartida.
Els valencians d’eixa sensibilitat ja tenien reconeguts per l’Institut d’Estudis Catalans i per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana eixe model de llengua consolidat: podem dir que ja gaudien de benestar lingüístic (i per això molts d’eixa sensibilitat afirmaven i –encara alguns– afirmen que l’AVL era innecessària). El DNV dóna reconeiximent oficial a eixe model i el completa amb paraules i locucions ben documentades que amplien les opcions a l’hora d’expressar-se normativament oralment i per escrit. Per tant, confirma i amplia el benestar lingüístic d’eixa part ben important dels valencians.
Però, amic Esteve, hi ha altres valencians que no sempre es sentien còmodes amb eixe model de llengua, que trobaven inapropiades les ordres i les feines dels homes i dels joves i que volien usar les formes habituals entre els valencians, que –per cert– eren també les dels escriptors del nostre gloriós Segle d’Or: les ordes i les faenes dels hòmens i dels jóvens. I és a eixos sobretot als qui el DNV ha portat benestar lingüístic. A persones com jo, que ja podem escriure normativament sexiste, mentres o vore, perquè són formes reconegudes pel DNV. Com a formes secundàries sí, però tan secundàries com tenir, venir, avui, servei o judici. I estes altres són les que uses tu i els de la teua sensibilitat. Tots contents, per tant, i amb benestar lingüístic.
Tens raó en una cosa: en això de la muixeranga, que ja va arreplegar –com molt bé dius– l’any 1982 el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana (i també en el 1995 el Diccionari Valencià de Bromera i en el 2010 el diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, com a forma secundària remetent a moixaranga). No és, per tant, el DNV, com jo afirmava, el primer diccionari que arreplega esta paraula. En realitat, jo només volia dir que el DNV és el nostre (en l’àmbit valencià-català-balear) primer diccionari normatiu natiu digital, que s’ha elaborat en l’era digital i que s’ha pogut beneficiar dels recursos telemàtics. Hem pogut decidir quines paraules i quines variants incorporar en funció de la seua presència en internet. I vaig donar com a un exemple muixeranga –com en podria haver donat molts altres–, perquè recordava molt bé que la vam triar com a principal perquè era la més usada en la xàrcia (123.000 pàgines web), i com a secundària vam donar la següent més freqüent, moixeranga (12.200 resultats). Sí que és el primer –trobe– en incorporar l’adjectiu muixeranguer –a (1. m. i f. ETNOL. Persona que participa en una muixeranga. 2. adj. ETNOL. De la muixeranga o que hi té relació.), adjectiu que trobem en quasi 20.000 pàgines web.
Gràcies, per tant, Esteve, per les teues paraules de crítica i de reconeiximent. Em sembla que t’he donat algunes bones raons per a justificar que el DNV pot contribuir a un desitjable i nou benestar lingüístic dels valencians.
Jordi Colomina (coordinador del DNV)
