La majoria de mitjans i experts no es privaven a catalogar la notícia com molt bona, ja que compensava, d’alguna manera, la perduda de poder adquisitiu de la ciutadania, i no seré jo el que els lleve la raó en aquest sentit.
Però cal analitzar la situació en si. L’IPC no puja i baixa per casualitat, sinó que és una espècie de marcador o termòmetre de l’estat de l’economia.
M’explicaré millor, en el sistema en què ens trobem quan el consum descendeix, com està passant en el nostre país, les empreses i comerciants han de baixar el preu dels seus productes per a poder vendre’ls, com està passant actualment. La gent cada dia té menys recursos i per tant ajusta el seu consum, la qual cosa produeix que els comerciants es vegen obligats a baixar els preus, i lluitar contra uns costos de producció cada dia més elevats i unes ajudes estatals promeses que no arriben.
Des de la perspectiva del consumidor, que és la que utilitzen els mitjans i els experts anteriorment nomenats, a priori és bona, per que van a pagar menys pel mateix, però és una clara reacció a la fatal situació que travessem, al mateix temps que reflecteix el que no volen que sapiem, que la recuperació ni està ni se li espera en el curt termini.
Quan parlen de recuperació es basen en dades macroeconòmiques, els resultats de les multinacionals, la cosina de risc, els resultats dels principals bancs, però s’obliden de la majoria de la gent, l’anteriorment cridada “classe mitjana” i que jo preferisc nomenar-la “classe treballadora” (per a la meua, és tot aquell que ha d’alçar-se dia després de dia a treballar per a poder viure). Aquesta gent, cada dia té menys drets, menys ingressos, menys recursos, menys serveis socials i més abús de les grans empreses, i els nostres governants insisteixen a dir que la recuperació està arribant per que “l’IBEX35 ha pujat”, o la inflació i l’euribor es mantenen.
Per tant, com a conclusió, vull transmetre el missatge que no hem de deixar-nos enganyar tan fàcilment, i hem de pensar si la nostra situació ha millorat respecte al mes anterior o any anterior. Senzillament no crec que per a la classe treballadora millore el panorama mentre les grans multinacionals, mitjançant les seues *lobbys controlen als nostres polítics i aconseguisquen mantenir “la paella pel mànec”. La classe treballadora ha d’obrir els ulls i donar-li la volta a la paella per a agafar el mànec nosaltres mateixos i ells en agafar-la de l’altre costat es cremaran.
Coordinador EUPV Ondara-Rectoria
