Avancem amb certes tradicions? per J. Anaya i Gallart

Any 2015, la nau New Horizons s’acosta a Plutó; el jihadisme amenaça d’una manera duríssima en els països islàmics a xiquetes i turistes i desfà el turisme (primera font d’ingressos) de Turquia, Tunísia i Síria; Cuba trenca l’hermetisme i arriba a un acord històric amb EEUU (vés a saber com acabarà tot plegat); a Colòmbia Juan Manuel Santos està a punt d’arribar a un acord amb les FARC, acabant amb la mort inútil de centenars de colombians innocents; a Grècia la troica continua amenaçant de deixar-los fora d’Europa. I al País Valencià per fi s’ha acabat amb 24 anys de PPRita a la ciutat de València i 20 anys de PPZaplanaOlivasCampsFabra, nefastos representants del pitjor de la humanitat, furtar sense cap escrúpol (recordeu Blasco).

I mentre el món està resituant-se, buscant com acabar amb la fam, el terrorisme, la supremacia de les elèctriques, l’escalfament global… Mentre tot açò passa al món proper i llunyà (actualment res no està prou lluny perquè no ens afecte), mentre tot açò passa, dèiem, a Sueca hi ha gent que es preocupa perquè un consistori acaba amb una “tradició” que maltracta una vida per passar una estona rient i vantant-se de fer mal i burlar un animal. Faríem bé de parar esment en el món que vivim, de com evoluciona l’ésser humà respecte de la violència o, si més no, com hauríem de reaccionar davant d’una agressió violenta contra un altre ésser siga un bou, una vaqueta, un gos, un cavall o un gat.

Fa falta que algú recorde que gran part de l’evolució humana es basa en trencar “tradicions” que alienen altres éssers: tradicional era tractar de bojos i malalts els homosexuals, tradicional pegar la dona perquè es comporte com vol el marit, tradicional apallissar un fill o una filla perquè l’arbre s’adreçava de petit…. Algú mínimament sà de ment creu que cal mantindre alguna d’aquestes tradicions? Sentit comú i sensibilitat humana, no res més fa falta per adonar-se que el temps de demanar bous és arcaic, forma part d’un passat que cal anar deixant allí, en el passat.

Josep Anaya i Gallart
Professora de Secundària i Batxillerat a l’IES Joan Fuster de Sueca