Sí, el masclisme és una xacra contra la qual s’ha de lluitar i els comportaments masclistes agressius més o menys explícits són d’una repugnància suprema. La violència masclista extrema que acaba amb la vida d’una dona resulta inqualificable i reconec que cada notícia que m’arriba d’una altra dona assassinada per la seua parella o exparella em deixa trasbalsat i desconcertat. I és que se’m fa difícil assumir que visc en una societat plena d’assassins potencials. Ho dic perquè si atenem a les esfereïdores estadístiques, 7 dones han estat assassinades al País Valencià (46 a tot l’Estat) durant este 2017, que encara no s’ha acabat, sense comptar alguns fills o filles mortes també pels mateixos animals salvatges, i si tenim en compte que la majoria dels assassins eren homes sense antecedents homicides fins el dia que cometeren el crim, tot plegat em fa pensar que als nostres carres, pobles o ciutats, conviuen invisiblement esta classe d’individus execrables.
Per això, arran de la celebració fa uns pocs dies del “Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones”, no puc estar-me de sumar-me a la reivindicació i manifestar la meua indignació davant de la infàmia intolerable que representa la violència masclista.
Missatge per als homes que viuen als nostres carrers, pobles i ciutats amagats sota sentiments de despit, ofensa, humiliació, deshonor, afront o altres sentiments pareguts i que podrien acabar convertits en assassins potencials:
Marit, nuvi, amic, amistançat o qualsevol altre tipus de relació de parella que tingues amb una dona, si no entens i no pots suportat que la dona amb qui convius:
- et parle de tu a tu, sense rebaixar-se a eixa subsidiarietat que tan còmode et fa sentir.
- es vaja jugar a tenis o al gimnàs en compte de tindre’t a punt el sopar, a tu que véns tan cansat de la faena.
- t’envie a fer punyetes quan la mires per damunt del muscle o quan li has sigut desconsiderat, encara que li has dit que a partir d’ara sí que no tornarà a passar.
- tinga vida pròpia sense haver d’informar-te a cada instant dels seus moviments, per allò de protegir-la, dius.
- es vaja al treball i hages de ser tu qui duga els xiquets al metge o anar a la reunió de l’escola, amb la faena que tens.
- mantinga el cercle d’amistats per prendre cafè, per xarrar o per passar-ho bé, i que a saber quina en porta entre mans.
- no es comporte al llit com un joguet al teu servei i sempre que a tu t’apetisca, tan bé que tu ho fas.
- no t’aguante més i s’estime més estar sola, si va prometre fins que la mort ens separe.
- et deixe i es vaja amb un altre perquè li desperta millors emocions o perquè li dóna la gana.
- es quede a viure al pis, i que damunt siga capaç de portar allà qui siga.
- siga amb qui van a viure els fills, ells que són carn de la teua carn.
- reba una pensió que li has de passar tu, diuen que per a la criança dels fills però tu penses que és per aprofitar-se’n.
- et fa sentir que no és una propietat teua, ni es deu a tu, ni et deu res, amb tot el que has fet per ella.
Si no entens i no pots suportar alguna, diverses o cap de les situacions indicades, o de semblants, el primer que has de fer és assumir que tens un problema per ser un home poc evolucionat, és a dir, un masclista, i tot seguit demanar ajuda per deixar de ser-ho, ser millor persona i intentar ser feliç encara que siga sense la parella que no t’has merescut.
Però si fet això, per una d’aquelles, la cosa no millorara i, per contra, s’aguditzara i notares que dins teu creix l’odi, la malícia, el desig de venjança i una ràbia incontenible que et trastoca i t’arrossega a fer una barbaritat que no voldries fer però que és superior a tu perquè interpretes que és imperdonable el que està fent-te la dona amb qui convius, o el que et va fer la dona amb qui convivies, i, per tant, acabares creient-te que s’ho mereix i decidires que ho has de fer, aleshores has de saber que hauries entrat en un estat d’alienació i perversitat absoluta, davant del qual, si no fores capaç de lliurar-te a la policia perquè et tancaren, que és el que tocaria, allò que hauries de fer per acabar amb la bèstia rancuniosa que et rosega les entranyes és, arribat a aquest extrem d’irrefrenable inhumanitat, tirar-te del primer pont que trobes o pegar-te un tir a tu mateix, en lloc de llevar-li la vida a cap dona i després suïcidar-te o intentar-ho, com fan molts. D’esta manera, almenys no series recordat com el miserable assassí salvatge, bàrbar i remalparit que va destruir la vida d’una dona innocent.
