Estem molts dies, massa, veient que “els valencians” en el sentit més generalitzador de l’expressió, omplim portades de diaris i minuts televisius i radiofònics amb expressions del tipus “la corrupción en Valencia” “la trama valenciana”, etc. que donen a entendre que el valencià és un poble còmplice amb la corrupció. Res més lluny de la realitat. Pocs pobles com el País Valencià han lluitat més contra la corrupció; amb els anys de majories absolutes populars, on les trames corruptes més mafioses del moment gaudien dels favors del principals dirigents de la Generalitat Valenciana i les principals institucions valencianes, molts valencians lluitaven al carrer, als tribunals i a les institucions per a combatre eixa manera de fer. Però per desgràcia eixa lluita no trobava el ressò mediàtic que mereixia, ja que el sistema muntat des dels principals llocs de decisió ens feia víctimes d’una burda manipulació dels principals mitjans de comunicació, ocupats en contar les bonhomies i els encerts (‘) del govern que estava omplint-se les butxaques mentre feia passar penúries al seu poble.
En eixe ordre de coses, la corrupció informativa a la qual el sistema polític orquestrat pel PP ens ha sotmés donava com a resultat el tancament de mitjans de comunicació que els resultaven incòmodes. I la manipulació fins a la vergonya aliena de la TVV, tancada també d’una forma autoritària típica dels colpistes, quan els deixà de ser útil per a la seua causa.
Així i tot, no és cert el que diuen, a través dels seus enormes altaveus, quan afirmen que la principal preocupació del PP siga el creixement econòmic que blinde uns serveis socials dignes, un sistema sanitari universal i sostenible, llocs de treball per a tots i educació de qualitat. Això és una fal·làcia de primer ordre; si fóra cert que tant els preocupa el creixement econòmic que ens beneficie a tots, no s’haurien dedicat, per exemple, a adjudicar obres de centres educatius a amiguets, inflant en molt el preu, i reduint les possibilitats d’eficiència del programa de construcció de centres públics, a canvi del benefici propi i de les famoses “mossegades”. No haurien malbaratat recursos públics en obres faraòniques executades per molt més cost del seu valor real, com l’aeroport de Castelló, mentre retallaven en allò més essencial. I en un cas dramàtic, si tant els preocupara el benefici de la majoria, haurien pogut destinar uns pocs dels euros corromputs per a col·locar les balises pertinents per a evitar l’accident de metro que es va endur per davant la vida de 43 valencians a l’any 2006, i que els atestats xifraven en uns pocs milers d’euros si fa no fa, una bona mariscada de Rus, Rita, Fabra i cia.
Amb tot, hi ha una frase d’algun bon informador que compartisc plenament i que diu: “les opinions es discuteixen, les xifres, per contra, sols es comproven”.
Si apliquem la lògica d’aquesta frase podem ben dir que, la corrupció al si del PP és fàcilment comprovable i no són “casos aïllats”, com ens volen fer empassar els dirigents “peperos”. És una manera de fer de la cúpula dirigent des dels llocs de decisió, consentida, com a mínim per omissió, per la resta de membres del partit, fins arribar als votants. Recordem que aquests li van regalar una majoria absoluta a Camps mentre estava assegut a la banqueta dels acusats.
Per tot això, el Partit Popular queda inhabilitat moralment, i potser judicial -esperarem esdeveniments- per a encarregar-se de gestionar el bé comú. No poden servir la societat quan s’han ocupat d’enriquir-se, ells i els seus amics, mentre feien passar penúries al poble i amenaçaven que venia el llop si no ens ajustàvem el cinturó.
A més, tant PP com PSOE no són elements útils per a acabar amb la corrupció, ja que en formen intrínsecament i aprofiten el poder a les institucions per a blindar els corruptes i les seues maneres de fer. I l’exemple més palmari és la designació per tots dos, PSOE i PP, de personatges com ara Chaves, Griñán o Rita com a senadors tot aprofitant l’aforament que atorga aquesta condició. A més, cal recordar que aquests dos partits van aforar a una velocitat de vertigen el rei Borbó, Juan Carlos, quan el cas Noos arraconava la seua família per greus casos de corrupció.
Per tot això, ens cal un canvi. No tan sols de cares, sinó de formes. Implementar mecanismes de control que fiscalitzen la gestió de les nostres institucions i un sistema que siga garant del fet que els usurpadors d’allò públic no se n’eixiran, en cap cas, amb la seua. Que qui la faça, que la pague. Perquè el “qui” continuarà existint, en major o menor mesura, però hem de garantir que qui vulga corrompre’s o corrompre tinga la sensació que tard o d’hora el pes de la llei caurà sobre les seues espatlles.
Domènec Garcia Anglés
Regidor de Junts per Faura
