Sona còmic però quelcom paregut va haver de sentir el tinent d’alcalde de Gata (la Marina), Jaume Monfort, l’altre dia quan una parella d’agents de la Guàrdia Civil el va increpar i expedientar per parlar valencià. “¡Estamos en España y se habla español!”. Aquestes paraules semblen una mena de mantra per a certs personatges que encara ens mostren aqueixa esgarrifosa visió d’un Estat espanyol exclusivament en castellà, on els ciutadans que parlem qualsevol de les altres llengües peninsulars som pàries que no mereixen cap mena de respecte. Fins quan haurem de sofrir els valencians aquest odi visceral cap a la nostra llengua? No n’hi ha dret.

A tu, valencianoparlant, quan te trobes amb algun intolerant espanyolista, et demane que et mantingues ferm, que no cedisques i defenses la teua llengua, la teua manera d’ésser. Quan algú et discrimine o t’insulte per parlar valencià, denuncia-ho! Crida als quatre vents que encara hi ha esferes carregades de valencianofòbia i assenyala aquelles persones que fan cas omís als teus drets com a ciutadà valencià. Cal visibilitzar la valencianofòbia per conscienciar-nos col·lectivament d’aquesta realitat tan aberrant que patim.

A tu, amic valencianoparlant, et dic que tens tot el dret a gaudir de la nostra bellíssima llengua i ningú no pot privar-te’n. Cal aturar aquests comportaments valencianòfobs i denunciar-los immediatament: des del pèssim finançament colonial que hi patim fins als reiterats atacs a la nostra llengua. Mai t’avergonyisques de ser hereu del vers d’Ausiàs March, de les reflexions d’Isabel de Villena o dels acords d’Ovidi Montllor, no caigues en el seu parany. Al contrari, enorgulleix-te de parlar una llengua que malgrat els milers d’intents per assassinar-la i esborrar-la del mapa, segueix sent una de les llengües més fructíferes en producció literària i, el més important, segueix sent la fidel acompanyant de milions de persones en el seu dia a dia; quan compren, riuen, canten, estimen, declamen, sentencien, declaren, xarren, raonen o, en aquest cas, denuncien la valencianofòbia que s’ha patit.

Recorda el tio Canya quan deia que ningú li feia abaixar la cara i actua contra l’odi envers el nostre poble i la nostra llengua.

Per Adrià Jaén i Cuenca

Comparteix

Icona de pantalla completa