Avui, que encara estic en vespres de celebrar Nadal perquè fa una setmana que em van diagnosticar una grip que va mutar a pneumònia, em mantinc aïllat a les golfes de casa per mirar de reposar i de no infectar la família. Quan passes per l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, pel Centre de Salut d’Urgències de Sant Mateu i per l’Hospital comarcal de Vinaròs, com a pacient te n’adones que al País Valencià quan un cartell està exposat a ser modificat periòdicament a la sala d’urgències no està redactat mai en català. També s’ha de dir que la màquina que expedeix els números per posar-se a la tanda de la sanitat catalana tampoc no ofereix tot el text en català. La diferència entre els facultatius catalans i els valencians –tots amb moltes ganes d’atendre i de fer-ho bé– també es presenta per la distància que ofereix aquella persona que no parla la teua llengua; així, mentre la metgessa de l’hospital tarragoní, probablement nova catalanoparlant, ofereria una llengua de proximitat molt culta i amb una distància metge-pacient molt adequada, les dues metgesses del sistema sanitari valencià, totes dues dirigint-se en castellà, sense cap mena de gest cap a la llengua del pacient, establien una barrera de distància i d’empatia lingüística que allunyava necessàriament. Són treballadors del sistema sanitari públic. I jo part d’una comunitat lingüística aïllada i amb virus. Ara, estic a l’espera de saber quina tipologia de pneumònia m’afecta i reposo per casa, del llit al menjador, i fent el camí invers.
A l’hora de sopar em poso la televisió i sóc jo mateix qui tria què vol veure, com a conseqüència del meu aïllament, però el més gros és que no sé ni què triar. A l’altra banda de poble, o a quasi tot el Maestrat, podria afegir TV3 a la tria. A la zona nord-oest de Xert no es veu. Així que podem triar qualsevol de les cadenes espanyoles públiques i privades, que n’hi ha una caterva. O qualsevol de les cadenes locals de la Plana de Castelló, que tampoc no en són poques. Com a informació pròxima triaria Canal 56, que tot i tindre una vocació comarcal, no deixa de tindre moltes limitacions per a evitar l’etiqueta de local, entre altres que la senyal no passa la Rambla de la Carbonera i no arriba, per tant, ni a Benassal ni a Atzeneta. D’aquella cadena comarcal que abastaria les Terres de l’Ebre, el Matarranya, la comarca dels Ports i la del Maestrat, ací, no n’hi ha ni rastre. En aquest punt, algú també em podria suggerir que, si la solució són les cadenes catalanes, visualitzar TV3 a través d’Internet no està prohibit, i no, de moment, no ho està, però, si més no, és incòmode i no he vist encara massa cases que tinguen aquesta combinació. I algú altre també em podria recriminar què faig mirant tant la televisió, que faça el favor d’agafar un llibre i que emprenga la lectura. Estic a casa, tinc llibres, tinc una bona llibreria de lingüística, però no estic per a treballar i hauria d’anar a una biblioteca (o a una llibreria) per trobar una novel·la nova, la més propera a mitja hora de camí, i no és una biblioteca comarcal. En llibres també estic aïllat. Els virus, però, continuen entrant per la televisió. L’oferta audiovisual es completa amb Televisió Mediterráneo –el nom hauria d’alertar-nos d’alguna cosa–, que algunes famílies consumeixen, i és l’única que presenta una aparença seriosa en valencià.
Aparença perquè, qui no va tindre el plaer de conèixer Canal 9, pot seguir gaudint-lo en aquesta cadena amb aparença mediterrània en què, amb menys recursos, la informació segueix a l’entorn de la provincianització, la submissió permanent i la manipulació rància. L’informatiu es presenta com “Les notícies de Castelló, València i Alacant. Al Dia, Comunitat Valenciana”, a imatge del que cantava Monleon, “Tres provincias tengo yo, Alicante y Castellón, Valencia”. El telenotícies del dia 30 de desembre a la nit s’obre amb el dispositiu de trànsit per l’operació eixida de Cap d’Any i com a veu autoritzada el Delegado del Gobierno, quina sorpresa! Després segueixen les 84 peticions per fer festes de Cap d’Any a València –que igualen en nombre les de l’any anterior, segons la mateixa notícia–, en les quals s’evidencia que aquesta cadena no té l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com a referent normatiu en emprar peces lèxiques com tinglats. I comença la desconnexió territorial. Castelló, amb la notícia que l’ocupació per Cap d’Any de l’interior és màxima en els pobles al voltant de Penyagolosa, tot per acabar indicant que hi van “sobretot famílies i matrimonis joves”, cosa que em fa plantejar si no deu ser rellevant on passem la nit els fadrins o les colles d’amics. Alacant, amb la notícia que 2.000 tones de raïm de les Valls del Vinalopó ja estan “en moltes cases d’Espanya” i s’insisteix que “Alacant és el gran productor en el territori nacional”, no n’hi ha prou en ser referent dins del territori, no, sempre hi ha una capacitat per ser el que més a Espanya. Segueix una notícia política, que s’interessa per la dimissió de la Secretària Autonòmica de Serveis Socials, ara, però, el suc està en l’entradeta de la notícia en què s’amollava el comentari “nova crisi en el si de Compromís”. Esperem que en la notícia es desenvolupe aquest comentari posteriorment, però res de res perquè ja s’ha dit el que s’havia de dir. A continuació, una notícia sobre un museu de Meliana en què apareixen tres persones que comencen a criticar la gestió del seu ajuntament, en cap moment la veu en off regula el discurs, sinó que es va alternant l’opinió dels crítics, i en cap cas apareix l’opinió de la part criticada. El silenci és la manipulació, queda clar que l’Ajuntament de Meliana no deu tindre cap opinió. Tot segueix amb la notícia d’una investigadora valenciana que forma part d’un equip d’investigació que ha fet una descoberta contra el càncer, allà al fons i quasi d’amagat es descobreix que el centre d’investigació és català i se l’esmenta amb les sigles, no siga cosa que… Un seguit de notícies basades en l’opinió dels ciutadans a partir de la pujada del preu de la benzina i del corrent elèctric, la crítica buida per la crítica buida, sense arguments i sense experts, i sense política. Un betlem instal·lat al garatge d’un particular es mostra com “el més gran d’Espanya”, està clar que si no fora el més gran d’Espanya no eixiria a l’informatiu, i que s’ha ampliat durant 27 anys. I arriben els esports: València de futbol, València bàsquet, Vila-real de futbol, ciclisme i Llevant de futbol, no entrarem a valorar la profunditat de les notícies perquè algunes no passen de ser un esternut d’aquests que el virus em provoca. A continuació, una altra tanda d’entrevistes populars a peu de carrer que pregunten per quines coses considera més escandaloses de 2016, i potser ha estat el moment més plural, la qual cosa em fa malpensar. Ah, i també ens conviden a sentir les campanades de demà des de l’Ajuntament de València. I immediatament després el discurs del President de la Generalitat Valenciana. No m’hi detindré, és cosa d’altres. I tot ho clausura l’Oratge. Per cert, la Televisió Mediterráneo té uns altres programes: Crono i El Faro, la llengua dels quals no cal que els la diga. Els continguts ja ni m’he molestat perquè de virus en vaig ple.
Els virus els podem tindre les persones, i els models. I encara no se n’ha anat aquella epidèmia i ja n’ha arribat una altra, o està a punt d’arribar-ne una altra de més grossa. Mira, me’n vaig a escoltar la ràdio, a veure què enganxo, i que no siga una segona pneumònia. Com que vaig passades les dues de migdia, ara que fa sol i no hi ha perill d’agarrar fred, ja han passat totes les desconnexions possibles, la de Cadena SER-Maestrat o la de COPE-Vinaròs. De valencià, res de res en tot l’espectre. Per a sintonitzar Catalunya Ràdio, Catalunya Música o Catalunya Informació, hauria d’eixir de Xert en direcció Est, cap a Vinaròs, i passant per La Jana ja tindria senyal i no el perdria, o bé en direcció Sud, que des de Sant Mateu fins a Cabanes, allà a la Plana de l’Arc, tampoc no fallaria el senyal. Una altra cosa seria el camí de tornada. Si la finalitat del viatge és fer-me la radiografia de comprovació de l’estat del meu pulmó afectat, hauria d’arribar a Castelló i, en tornar, sense haver tocat el dial, i circulant per la mateixa CV-10, comprovaria com el senyal a Cabanes no es recupera i m’he d’esperar pràcticament a l’altura de la Salzadella o de Sant Mateu per recuperar-lo. Per la costa, si per la raó que fos em tocara tornar per la costa, per l’AP-7, el senyal de les emissores catalanes no el recuperaria fins passat Alcalà de Xivert, ben a la vora de Benicarló. Aïllat, en definitiva. Ei, i no m’he detingut en l’escombraria musical i informativa del dial que s’ofereix País Valencià avall, almenys al seu pas per Castelló de la Plana i Vila-real, on l’espai més sa és el de la desconnexió d’Onda Cero. I, amb tot, potser ara entendran les ganes que tenim alguns per retornar al Maestrat, allà on encara es poden veure i sentir determinats mitjans en la nostra llengua pels camins convencionals. Però de virus n’està ple arreu. I qualsevol em podria dir que el que explico no passa de ser una nòmina d’exemples, i sí, és cert, però… La Televisió Valenciana no arriba. I la catalana tampoc. I les metgesses que m’atengueren, una de l’Amèrica Llatina i l’altra aragonesa, molt simpàtiques i amables, tot i que l’acord sobre la competència lingüística podria obligar-les a reciclar-se, no sé si m’ho acabo de creure perquè si ara no passen de ser l’exemple de la no obligació de la llei, més avant seran exemptes per haver sigut contractades per la inexistència de professionals amb acreditació lingüística, l’escletxa que encara desconeixen. En conjunt, aïllats i amb virus. Quin Nadal més poc valencià i quin futur més negre.
Josep Meseguer-Carbó
A l’hora de sopar em poso la televisió i sóc jo mateix qui tria què vol veure, com a conseqüència del meu aïllament, però el més gros és que no sé ni què triar. A l’altra banda de poble, o a quasi tot el Maestrat, podria afegir TV3 a la tria. A la zona nord-oest de Xert no es veu. Així que podem triar qualsevol de les cadenes espanyoles públiques i privades, que n’hi ha una caterva. O qualsevol de les cadenes locals de la Plana de Castelló, que tampoc no en són poques. Com a informació pròxima triaria Canal 56, que tot i tindre una vocació comarcal, no deixa de tindre moltes limitacions per a evitar l’etiqueta de local, entre altres que la senyal no passa la Rambla de la Carbonera i no arriba, per tant, ni a Benassal ni a Atzeneta. D’aquella cadena comarcal que abastaria les Terres de l’Ebre, el Matarranya, la comarca dels Ports i la del Maestrat, ací, no n’hi ha ni rastre. En aquest punt, algú també em podria suggerir que, si la solució són les cadenes catalanes, visualitzar TV3 a través d’Internet no està prohibit, i no, de moment, no ho està, però, si més no, és incòmode i no he vist encara massa cases que tinguen aquesta combinació. I algú altre també em podria recriminar què faig mirant tant la televisió, que faça el favor d’agafar un llibre i que emprenga la lectura. Estic a casa, tinc llibres, tinc una bona llibreria de lingüística, però no estic per a treballar i hauria d’anar a una biblioteca (o a una llibreria) per trobar una novel·la nova, la més propera a mitja hora de camí, i no és una biblioteca comarcal. En llibres també estic aïllat. Els virus, però, continuen entrant per la televisió. L’oferta audiovisual es completa amb Televisió Mediterráneo –el nom hauria d’alertar-nos d’alguna cosa–, que algunes famílies consumeixen, i és l’única que presenta una aparença seriosa en valencià.
Aparença perquè, qui no va tindre el plaer de conèixer Canal 9, pot seguir gaudint-lo en aquesta cadena amb aparença mediterrània en què, amb menys recursos, la informació segueix a l’entorn de la provincianització, la submissió permanent i la manipulació rància. L’informatiu es presenta com “Les notícies de Castelló, València i Alacant. Al Dia, Comunitat Valenciana”, a imatge del que cantava Monleon, “Tres provincias tengo yo, Alicante y Castellón, Valencia”. El telenotícies del dia 30 de desembre a la nit s’obre amb el dispositiu de trànsit per l’operació eixida de Cap d’Any i com a veu autoritzada el Delegado del Gobierno, quina sorpresa! Després segueixen les 84 peticions per fer festes de Cap d’Any a València –que igualen en nombre les de l’any anterior, segons la mateixa notícia–, en les quals s’evidencia que aquesta cadena no té l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com a referent normatiu en emprar peces lèxiques com tinglats. I comença la desconnexió territorial. Castelló, amb la notícia que l’ocupació per Cap d’Any de l’interior és màxima en els pobles al voltant de Penyagolosa, tot per acabar indicant que hi van “sobretot famílies i matrimonis joves”, cosa que em fa plantejar si no deu ser rellevant on passem la nit els fadrins o les colles d’amics. Alacant, amb la notícia que 2.000 tones de raïm de les Valls del Vinalopó ja estan “en moltes cases d’Espanya” i s’insisteix que “Alacant és el gran productor en el territori nacional”, no n’hi ha prou en ser referent dins del territori, no, sempre hi ha una capacitat per ser el que més a Espanya. Segueix una notícia política, que s’interessa per la dimissió de la Secretària Autonòmica de Serveis Socials, ara, però, el suc està en l’entradeta de la notícia en què s’amollava el comentari “nova crisi en el si de Compromís”. Esperem que en la notícia es desenvolupe aquest comentari posteriorment, però res de res perquè ja s’ha dit el que s’havia de dir. A continuació, una notícia sobre un museu de Meliana en què apareixen tres persones que comencen a criticar la gestió del seu ajuntament, en cap moment la veu en off regula el discurs, sinó que es va alternant l’opinió dels crítics, i en cap cas apareix l’opinió de la part criticada. El silenci és la manipulació, queda clar que l’Ajuntament de Meliana no deu tindre cap opinió. Tot segueix amb la notícia d’una investigadora valenciana que forma part d’un equip d’investigació que ha fet una descoberta contra el càncer, allà al fons i quasi d’amagat es descobreix que el centre d’investigació és català i se l’esmenta amb les sigles, no siga cosa que… Un seguit de notícies basades en l’opinió dels ciutadans a partir de la pujada del preu de la benzina i del corrent elèctric, la crítica buida per la crítica buida, sense arguments i sense experts, i sense política. Un betlem instal·lat al garatge d’un particular es mostra com “el més gran d’Espanya”, està clar que si no fora el més gran d’Espanya no eixiria a l’informatiu, i que s’ha ampliat durant 27 anys. I arriben els esports: València de futbol, València bàsquet, Vila-real de futbol, ciclisme i Llevant de futbol, no entrarem a valorar la profunditat de les notícies perquè algunes no passen de ser un esternut d’aquests que el virus em provoca. A continuació, una altra tanda d’entrevistes populars a peu de carrer que pregunten per quines coses considera més escandaloses de 2016, i potser ha estat el moment més plural, la qual cosa em fa malpensar. Ah, i també ens conviden a sentir les campanades de demà des de l’Ajuntament de València. I immediatament després el discurs del President de la Generalitat Valenciana. No m’hi detindré, és cosa d’altres. I tot ho clausura l’Oratge. Per cert, la Televisió Mediterráneo té uns altres programes: Crono i El Faro, la llengua dels quals no cal que els la diga. Els continguts ja ni m’he molestat perquè de virus en vaig ple.
Els virus els podem tindre les persones, i els models. I encara no se n’ha anat aquella epidèmia i ja n’ha arribat una altra, o està a punt d’arribar-ne una altra de més grossa. Mira, me’n vaig a escoltar la ràdio, a veure què enganxo, i que no siga una segona pneumònia. Com que vaig passades les dues de migdia, ara que fa sol i no hi ha perill d’agarrar fred, ja han passat totes les desconnexions possibles, la de Cadena SER-Maestrat o la de COPE-Vinaròs. De valencià, res de res en tot l’espectre. Per a sintonitzar Catalunya Ràdio, Catalunya Música o Catalunya Informació, hauria d’eixir de Xert en direcció Est, cap a Vinaròs, i passant per La Jana ja tindria senyal i no el perdria, o bé en direcció Sud, que des de Sant Mateu fins a Cabanes, allà a la Plana de l’Arc, tampoc no fallaria el senyal. Una altra cosa seria el camí de tornada. Si la finalitat del viatge és fer-me la radiografia de comprovació de l’estat del meu pulmó afectat, hauria d’arribar a Castelló i, en tornar, sense haver tocat el dial, i circulant per la mateixa CV-10, comprovaria com el senyal a Cabanes no es recupera i m’he d’esperar pràcticament a l’altura de la Salzadella o de Sant Mateu per recuperar-lo. Per la costa, si per la raó que fos em tocara tornar per la costa, per l’AP-7, el senyal de les emissores catalanes no el recuperaria fins passat Alcalà de Xivert, ben a la vora de Benicarló. Aïllat, en definitiva. Ei, i no m’he detingut en l’escombraria musical i informativa del dial que s’ofereix País Valencià avall, almenys al seu pas per Castelló de la Plana i Vila-real, on l’espai més sa és el de la desconnexió d’Onda Cero. I, amb tot, potser ara entendran les ganes que tenim alguns per retornar al Maestrat, allà on encara es poden veure i sentir determinats mitjans en la nostra llengua pels camins convencionals. Però de virus n’està ple arreu. I qualsevol em podria dir que el que explico no passa de ser una nòmina d’exemples, i sí, és cert, però… La Televisió Valenciana no arriba. I la catalana tampoc. I les metgesses que m’atengueren, una de l’Amèrica Llatina i l’altra aragonesa, molt simpàtiques i amables, tot i que l’acord sobre la competència lingüística podria obligar-les a reciclar-se, no sé si m’ho acabo de creure perquè si ara no passen de ser l’exemple de la no obligació de la llei, més avant seran exemptes per haver sigut contractades per la inexistència de professionals amb acreditació lingüística, l’escletxa que encara desconeixen. En conjunt, aïllats i amb virus. Quin Nadal més poc valencià i quin futur més negre.
Josep Meseguer-Carbó
