Sense anar més lluny, a les Corts Valencianes, i en el debat de política general, vam poder veure actituds, discursos, votacions i propostes típicament d’opereta, d’hipocresia botiflera. Un debat que de segur que donaria per a molt en mans del recordat i enyorat director de cinema, el valencià Luís García Berlanga. I és que aquest Consell fa riure, ens ha portat a la ruïna absoluta, se’n fot de la música i dels tocadors, és incapaç de treure’ns del pou i, a sobre, no té un parell de collons per plantar-se i dir que ja n’hi ha prou.
Doncs bé, davant d’aquesta suposada crítica del PP al dolent finançament que tenim i a la discriminació secular que els valencians patim per part dels Governs de Madrid, l’empresariat valencià (caram, ja era hora!!!) va voler estar al costat d’aquestes crítiques i d’aquestes reivindicacions. Tot, per fer costat al PP i tindre més força per plantar-se. Així, el president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) va afirmar que “la Comunitat Valenciana ha sido moneda de cambio con otras autonomías […] toda la sociedad valenciana somos responsables de no haber levantado antes la voz” (Salvador Navarro, 03-08-14). Molt més lluny anava l’empresari Federico Félix que sense pèls a la llengua llançà una reflexió força interessant ( 19-07-14): “Ofrendar nuevas glorias a España no nos ha servido de nada a los valencianos”. Fins i tot el president del Consell Valencià de Cultura (CVC), el moderat Santiago Grisolía, va dir que: “La Generalitat ha tenido poco músculo al defender la financiación autonómica” (21-07-14). A més a més, i perquè quedara palès el descontent de la patronal valenciana davant d’aquest menyspreu per part del Govern de Mariano Rajoy, que ens ha portat a ser la comunitat més maltractada a nivell de finançament, “Las balanzas fiscales certifican que la valenciana es la comunidad más maltratada de España” (24-07-14), tot l’empresariat valencià, AVE, Cierval, COECV, Cambres de Comerç…, s’hi van posar d’acord i acudiren al Palau de la Generalitat (la fotografia de tots els empresaris plegats és ja una imatge històrica) a manifestar-li al president Alberto Fabra que “porten anys reivindicant una millora del finançament de la Comunitat Valenciana”. Però, encara més, setmanes més tard elaboren un decàleg amb les infraestructures i el finançament urgent que necessita el País Valencià, tot i sol·licitant una reunió urgent amb el ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro per explicar-li les esmentades necessitats.
Han passat setmanes i mesos i a hores d’ara els empresaris valencians encara estan esperant aquesta reunió amb Montoro. És més, el ministre no rep ni al president Fabra. La patronal, com és lògic i ha de ser, davant d’aquest gest de menyspreu de Madrid ha tirat pel recte tot i criticant obertament el Govern de Mariano Rajoy. I què ha fet el president Fabra? Doncs en lloc d’estar al costat de la patronal valenciana i pressionar Madrid, s’ha cagat damunt i ha donat ordres a la consellera d’Infraestructures i coordinadora del PPCV, Isabel Bonig, per criticar els empresaris, “Si quieren hacer política, que se presenten a las elecciones” (06-08-14). Però, a més a més, i per acabar-ho d’adobar, en el Debat de Política General el PPCV vota en contra de traslladar a Rajoy les exigències de l’empresariat, “El PP vota contra del decálogo empresarial que exige a Rajoy infraestructuras i financiación”(25-09-14).
Així que tot l’estiu plorant i omplint-se la boca que estem discriminats, escampant a dret i tort que ens cal un nou model de finançament, etcètera, etcètera, i quan tenien tota la patronal al seu costat, i la predisposició de l’oposició a donar suport, resulta que es baixen els pantalons i voten en contra de portar a Madrid aquest decàleg empresarial, tant necessari i urgent per a tots els valencians i valencianes. Com hem d’interpretar els valencians del carrer aquesta actitud poruga, servil i mesella del Consell? Tal i com diu l’empresari Federico Félix, de què ha servit i serveix ofrenar noves glòries a Espanya si aquesta passa de nosaltres, ens menysprea, discrimina i només ens vol per emportar-se la nostra riquesa i els nostres vots, claus per a la governabilitat Madrid? Quina mena de governants valencians tenim que han permès que el País Valencià haja arribat a una situació de fallida? A qui defensa el Govern valencià que permet que cada valencià, poca broma!, aportem 394 euros més dels que rebem per finançar la resta de comunitats quan nosaltres estem en una situació límit? Ja poden comparar resultats i enquestes oficials que els valencians estem per sota de la mitjana estatal en tot: en finançament, fracàs escolar, atenció sanitària, Llei de dependència, pobresa infantil, serveis socials, saturació de jutjats….
Comptat i debatut, els valencians tenim un Govern que ens ha enganyat. Ha enganyat els seues votants, l’empresariat i el poble en general. No defensa els nostres interessos, i és incapaç d’anar a Madrid a dir que ja n’hi ha prou. Davant d’aquesta situació els valencians i valencianes també ens preguntem què està fent l’oposició. Segurament algú dels seues dirigents ens diria que fan el que poden. És veritat que sense uns mitjans de comunicació valencians és difícil arribar a la gent, però la realitat és que el treball que fan, tot i que és molt, és quasi invisible a la gent del carrer, i per això no és gens estrany que aquest descontent, aquesta decepció en els partits tradicionals, aquesta ràbia acumulada cerque altres maneres de fer política. Plataformes i partits com Podem, Guanyem… són producte de tot plegat. Ja seria hora que el PSPV, EUPV, Compromís… feren un front comú a les Corts i començaren a il·lusionar els valencians i valencianes que una altra manera de fer política és possible. Ja no és moment d’especular i mirar-se el melic. Molts valencians cada dia que passa ho tenim més clar, o ens fan una proposta engrescadora i de futur i ens presenten un projecte de país il·lusionant, o els resultats de les urnes posarà a cadascú en el seu lloc. L’escriptor Joan Fuster va dir una vegada que “el País Valencià serà d’esquerres o no serà”. Alguns polítics de poca volada, i també algun que altre ‘pseudointel·lectual’, han criticar aquesta reflexió de l’assagista de Sueca. Però la realitat, i el temps, li ha donat la raó. Amb 20 anys de governs del PP ja hem vist on hem anat a parar. Amb aquesta dreta valenciana no tenim res a fer, mentre tinguen el poder continuaran ofrenant noves glòries a Espanya, encara que a aquest poble l’hagen d’abocar a un pou, a un atzucac.
El PP no té cap projecte de país. Aquesta situació és insostenible i clama al cel.
Vicent Luna
