Semblava impossible fer retrocedir el PP, però dies de mobilitzacions del barri de Gamonal a Burgos, units com una pinya i amb la solidaritat estesa a 40 localitats a tot l’estat, van obligar l’alcalde del PP a parar les obres. Mentre a Madrid la suspensió del procés de privatització dels hospitals públics per part dels tribunals ha estat una nova victòria de les mobilitzacions. La lluita ha obert un espai a la mobilització i l’optimisme a tot l’estat que no podem desaprofitar…

Però no era els únics conflictes que enfrontava el PP en aquells dies, sinó que es sumava a la reobertura d’un front estructural, el basc. Amb 150.000 persones va celebrar- se la manifestació sota el lema «drets humans, acord i pau» dissabte 11 de gener a Bilbo, en defensa dels drets dels presos. Va ser una de les més grans que es recorden a Euskadi i reafirma el rebuig contra la política penitenciària del Govern del PP.

Va ser convocada – entre d’altres- pel PNB i Sortu, i pels sindicats ELA i LAB, i era la resposta a la prohibició del jutge de la manifestació prevista per aquest mateix dia convocada per Tantaz Tanta. La prohibició arribava la mateixa setmana en què Interior havia detingut vuit persones acusades d’integrar l’anomenat «front de makos» d’ETA, entre els qui destaquen els advocats Arantza Zulueta i Jon Enparantza. Tots els detinguts, excepte Almandoz
– que estava pres a França -, apareixen en la relació feta pública al juliol de 2012 amb els 25 integrants del grup d’interlocució amb els presos d’ETA, format per persones lligades a l’esquerra abertzale, ex presos i advocats, l’objectiu dels quals era contactar amb agents polítics bascos i internacionals.

La política del Govern sobre Euskadi es va endurir després de la sentència del Tribunal Internacional que rebutjava la doctrina Parot i que obligava a alliberar presos- pressionat per l’ala més dretana del PP i les associacions de víctimes del terrorisme (AVT), també per unes enquestes que manifesten el creixement d’UPyD, com un nacionalisme espanyol que clama contra catalans i bascos sense complexos. A la manifestació de protesta contra aquesta resolució convocada per les AVT, es va esbroncar a dirigents del PP. Al PP li passa amb les AVT el que als governs sionistes amb els colons, als quals després d’haver- los utilitzat com a arma de xoc en tot un període, quan el Govern necessita afluixar la tensió, les AVT els acusen de traïdors.

Però aquesta polarització a què empeny la política del Govern central no deixa espai al PNB, la qual cosa l’obliga a nedar entre dues aigües. Si el 20 de desembre, el lendakhari Urkullu rebia el suport del PSE i del PP per aprovar els seus pressupostos pel 2014, el 26 el PNB entrava al parlament una proposta per crear una comissió per a la reforma de l’Estatut basc, promesa electoral que havia estat posposant. Però després de les detencions i la prohibició de la manifestació, que són una autèntica provocació, el PNB decideix moure peça perquè no pot deixar tot l’espai a l’esquerra abertzale.

Després de la manifestació, el Ministre de l’Interior Fernández Díaz responia – com de costum menyspreant la mobilització- que «la política penitenciària no canviarà per una o dues manifestacions», però s’encenen les alarmes al PP, en particular per la presència del PNB. El 15 reunió d’Arantza Quiroga, presidenta dels populars bascos, a La Moncloa amb Mariano Rajoy per tractar de calmar les aigües i bus- car un nou clima d’enteniment amb el PNB. El 16 de gener llum verda per 7 nous tributs que es cedeixen al Govern basc, en total uns 70 milions de recaptació addicional. El lehendakari, Iñigo Urkullu, destaca la importància de l’acord i assenyala que «aclareix l’horitzó per avançar junts». Rajoy no està en condicions de l’obertura d’un nou front per al Govern: el front basc, quan en aquests dies es desenvolupava el conflicte de Gamonal a Burgos. Tampoc el PNB el vol.

Sortu li demana al PNB que l’acord per a la manifestació no sigui «flor d’un dia», però el PNB ja va deixar clar que era una situació excepcional la que el va portar a manifestar-se amb Sortu. L’aliat per a l’esquerra abertzale no ha de ser el partit de la patronal basca, sinó donar continuació a la mobilització, buscant el suport dels sindicats i moviments, impulsant la coordinació amb la lluita del poble català, obrint-se a la conformació d’un front d’esquerres pel dret d’autodeterminació, en continuïtat amb el que va ser Iniciativa Internacionalista.

I té obert de manera especialment difícil, el front català. A Rajoy, se li multipliquen els problemes.

Josep Lluís del Alcázar
Militant de Lluita Internacionalista

photo

Comparteix

Icona de pantalla completa