El passat 9 d’Octubre passarà a la història com el dia en què fatxes de tot l’Estat es van donar cita a València per fer-se notar, per fer-se els valents i per atemorir i agredir els demòcrates, a més d’impedir una manifestació legal i autoritzada encapçalada per una pancarta tan transgressora que duia per lema ‘Sí al valencià’.
Pel que va passar, se senten amos, defensors de la pàtria, s’apropien de la bandera que representa tots aquells que se senten espanyols i amb els seus actes van enarborar també una bandera que els és inherent a la ideologia: el masclisme més ferotge, més prepotent, més agressiu, més violent. Les dones es van convertir en el focus de les agressions verbals de l’estil “llevaos a esa perra entre los dos, la violáis y la tiráis a la cuneta” i hi van haver també espentes, postures obscenes, colps de peu…
Pocs dies després, la vicepresidenta del Govern, Mònica Oltra, i els seus fills van haver de sofrir, en el seu domicili, una agressió amb nocturnitat i amb màscares terrorífiques. No es tracta d’un escarni, com alguns mitjans ho han anomenat, intentant donar-li un caire de normalitat. Ha estat una cacera a l’estil del Ku Klux Klan, per atemorir-la, potser per fer-la callar.
I què deuen tindre en contra nostra? Que som dones, demòcrates, valencianistes i d’esquerres. Per a ells, el dimoni amb banyes!
Ens trobem davant del feixisme més pur, embolcallat amb la bandera del nacionalisme supremacista espanyol, clarament encoratjat per les crides histriòniques de la dreta valenciana que assenyala els adversaris polítics com a col·laboradors, aliats i marques blanques de l’independentisme català a València. I per a què? Per a tindre contenta i activada l’extrema dreta i així acovardir la ciutadania. “Que se sàpia qui mana ací! Destruirem els vostres drets… i no isqueu al carrer a protestar, perquè el carrer és nostre.”
I mentrestant alguns polítics, amb el dit inquisidor i una gran dosi de cinisme, acusen d’adoctrinament les escoles quan totes aquestes accions violentes les fan en companyia dels seus fills, a qui encomanen l’odi i la brutalitat.
Des d’ADONA’T, que som dones, demòcrates, nacionalistes i d’esquerres, volem alertar tota la societat perquè reaccione. No ens deixem intimidar. Sentim-nos lliures de manifestar-nos tal com som per a defendre pacíficament els nostres drets polítics i socials.
Volem encoratjar els nostres polítics, especialment aquells que estan assenyalats per aquesta gent infame, perquè continuen amb el seu treball que està deixant al descobert la vertadera ideologia de qui els ataca.
Totes i tots hem de ser conscients del desvetllament de la fera. I tant aquells que, de manera directa o indirecta, promouen l’odi i la violència com aquells que, tenint la competència, no tallen d’arrel aquest brot feixista, se’n poden convertir en còmplices.
