Hola Sico,
M’haguera agradat haver rebut el teu escrit «Estimats i entranyables senyors i senyores blavers i blaveres» en La Veu del País Valencià de data 24-09-2016 en el moment que es va publicar. T’haguera fet un comentari, però, potser hui estiga més preparat per a fer-ho i m’alegre de poder fer-ho hui, quatre mesos després, hui, quan he llegit l’impagable llibre «La societat valenciana en l’espill lingüístic» de Juli Martínez Amorós i «El valencià és fàcil» de Leo Giménez, este últim és una recopilació dels seus articles en el Levante en la secció Panorama.
Voler reobrir la «Batalla de València» en to burlesc dels contraris teus és molt fort. La «Batalla de València» està ja superada. Ni els postcatalanistes són tan fusterians ni els blavers son tan dogmàtics com tu els pintes ni la llengua valenciana quotidiana es troba tan pròxima al català com tu vols fer creure, encara que ens puguem entendre. També s’entenen els portuguesos i els gallecs a pesar de tindre llengües distintes i haver sigut una mateixa llengua en l’Edat Mitjana, el gallegoportuguès.
Et convide que lliges els dos llibres esmentats, on diuen ben clar i amb explicacions el que estic dient i al meu article en este mateix web «La Veu del País Valencià», perquè una cosa tan seriosa no és cosa de bromes ni burles.
El teu escrit m’ha fet riure, amb perdó, i m’ha fet observar que eres escriptor, i com diu un dels comentaris que em feren, ja saben quin és el mercat natural dels literaris. Conveniència, res més que conveniència.
Del teu escrit dir-te que eixos dits, mans, peus…, són d’un noi en Catalunya i d’un xic en València. Que noms de plantes i animals hi ha un fum que en ambdós llocs tenen distint nom i paraules que són iguals i tenen distint sentit, ja siga en castellà o en català. Leo Giménez t’ho diu clar en el seu llibre i et porta a les varietats dialectals del valencià.
Ara vull parlar-te de la tercera via. La coneixes? És del que et parle al principi d’este escrit, ni tan blavers ni tan fusterians. Estem en temps de reconciliació i de pactes, i escrits com el teu, estan fora d’època i vetllat. Podria ser dels anys setanta i huitanta, quan ens volien fer creure que els valencians, el poble, parlava malament, amb programes de «…cal dir…». Eren temps fusterians, d’un Joan Fuster que no puc menysprear, que bona moguda va fer amb això de Països Catalans, la pèrdua de la llengua en perill d’extinció si no s’unix al català, i tal i tal…
Però hui, tot això està superat, i pel que fa a la llengua dels valencians, van havent símptomes, els quals van demostrant que hi ha variants dialectals, i si ens ajustem al que diu Juli Martínez en el seu llibre, pot ser que el valencià arribe a ser llengua pròpia dels valencians.
Jo sols tinc, fet i aprovat, el curs de valencià elemental de la JQCV, als meus 73 anys, de l’any passat, és a dir, en temps actuals, quan l’AVL ha pactat amb els blavers de la RACV, que tu menysprees i fa un valencià més de la parla quotidiana i hi ha un programa de tractament de text, LibreOffice, amb l’opció «catalán (Valencia)» diferent al «catalan» i és el que jo use. Per cert, jo he estudiat el valencià mitjançant un curs on line de la Universitat d’Alacant, impartit per Juli Martínez, el qual, a més, ha editat un llibre del curs «Manual de valencià bàsic», que va en sintonia amb l’AVL i el valencià quotidià, i que a mi, que sóc valencianoparlant, m’ha anat molt bé.
Per acabar, dir-te que de blavers cada vegada hi ha menys i els postulats fusterians esmentats també van caient en desús.
Pepe Ferrando
