Fa uns dies, un dels científics més prestigiosos, Stephen Hopkins, ens deia que en 100 anys la vida tal com la coneixem hui desapareixia, i que s’havien de cercar en l’espai exterior on traslladar persones per a preservar l’espècie humana. Qui sóc jo per portar la contrària a tan il·lustre persona? Però la meua gosadia em porta a la següent reflexió. Si el món el deixem, que seguisca dominat pel capitalisme depredador que s’està practicant, el Sr. Hopkins no és que tinga raó, sinó que aquest món no aguanta la meitat del temps que ha pronosticat.
En aquest, el nostre país de la unitat “territorial” per a uns, on més de tres milions de xiquets estan malnodrits amb el risc de malalties, amb més de cinc milions de llars en la pobresa, és evident que es compliran les previsions anunciades pel Sr. Hopkins. Perquè aqueixos xiquets que han de ser el futur, s’hauran quedat pel camí.
Alguns pensem que de vegades la ciència pot estar divorciada de la realitat, de la vida ací, a la terra. Aquest divorci no és capaç de descobrir que els salvadors de la pàtria, la qual cosa fan amb les seues practiques polítiques, la qual cosa aconsegueixen, és aguditzar el problema. Fer, del que queda de temps, un vertader infern per a la majoria, mentre uns pocs, gaudeixen de tots els privilegis que hem proporcionat amb l’edèn aconseguit amb l’esforç de la classe treballadora.
En aquesta Espanya on la corrupció acampa a pler, on els delinqüents aforats, el seu númere és superior al de qualsevol país del nostre entorn, on els bancs i els especuladors financers marquen les polítiques econòmiques, el món està condemnat a la desaparició.
Per aquesta raó, els que pensem en una altra Espanya descentralitzada, on el poder ha de ser compartit, el règim actual no té cabuda. Fa falta aqueix canvi, per la salut higiènica de la democràcia, per les llibertats, per la recuperació de la participació en la vida política de la sociabilitat, per tot açò, el canvi de règim l’hem de decidir entre tots i no pot ser un altre, que un sistema republicà democràtic i federal. Un sistema republicà, on les polítiques es facen des de baix, que els diputats o representants hagen de rendir comptes davant els electors. I quan les polítiques isquen de les necessitats reals dels ciutadans, estarem contradient les teories d’aquest prestigiós científic. Perquè les necessitats del carrer no són les depredadores que practica el capitalisme salvatge.
Per açò, tenim la necessitat moral de lluitar per aquest nou sistema polític, que al principi no serà la panacea que done solució als problemes que el capitalisme ens ha creat. Demostrat queda que, al llarg de la història el capitalisme ha creat i crea més problemes que ha resolt. És una falta de visió que el Sr. Stephen Hopkins i altres científics de la seua categoria, que no tinguen la intuïció de com veure i denunciar les atrocitats d’aquestes pràctiques per a evitar aqueix final que ens auguren.
Quan dic que tenim la necessitat moral de lluitar per un canvi de sistema, sóc conscient que la tasca no és fàcil. El sistema capitalista ens ha ensenyat la doctrina de l’individualisme, ens ha ensenyat a viure en solitari, sense que ens importe el que li ocorre al veí del nostre costat; però aquesta pràctica del capitalisme ha fet possible que les seues ànsies de dominació hagen donat com a resultat els moviments socials, com el 15 M o la marxa per la dignitat de 22 de Març.
Però fa falta més, açò per si solament no farà que canvie el sistema, fa falta una eina que es puga utilitzar per la classe obrera per a aquest canvi. Perquè està demostrat que, l’esforç individual sense tenir darrere una organització on rendir comptes i exigir responsabilitats als seus dirigents, és un esforç estèril que no arriba a cap lloc.
Per tot açò, hem d’organitzar aqueixos esforços individuals col·lectivament, perquè donen els resultats desitjats. Jo, estic convençut i sostinc, que el món pot canviar, que sobren les institucions com el BM o el FMI; perquè en definitiva, la missió d’aquests organismes formats sense cap respecte a les mínimes formes democràtiques, estan per a garantir i vetllar pels interessos del capitalisme i les carronyes especulatives a canvi de sacrificar el benestar de la immensa majoria de la humanitat. Jo estic convençut, que quan l’il·lustre científic ens diu que la vida a la terra té els dies explicats, està pensat en aquesta brossa que governa la vida en aquest planeta.
Per tant, si és veritat que el sentir del carrer, és que existeix la necessitat d’un canvi de sistema polític, és necessari, que comencem a implicar-nos en aquelles organitzacions que més garanties ens meresquen amb els seus comportaments. Hauríem de descartar tots els que estan per modificar la Constitució per a afermar el sistema actual; tots els que pronostiquen aquestes reformes, són els mateixos, que han deixat la carta magna sense cap contingut. La solució, passa per unes Corts constituents, que tinguen el compromís, d’una nova constitució on s’arreplegue el sentir de la sobirania popular. Si som capaços d’aconseguir aquests requisits, estarem posant les bases per a la permanència a la terra i portar-li la contrària a Stephen Hopkins.
Antonio Montero Zarco
abril de 2014
