La qüestió nacional va ser una de les pedres angulars de la reforma monàrquica del franquisme i la separació de la lluita pels drets dels pobles de les reivindicacions de la classe obrera -que en la transició anaven de la mà- va ser el gran servei dels grans partits i sindicats a l’estabilització del règim. Amb aquesta divisió hi vam perdre els treballadors i els pobles i es va assentar un règim que es basava en el centralisme i el suport dels grans capitals. Avui cal revertir aquesta situació. La unitat de la classe obrera que ens cal ha d’assumir la defensa dels drets i llibertats, una altra unitat no és més que submissió a les imposicions de l’estat i de la classe dominant.
Però bona part de l’esquerra -com IU- també pateix amb només parlar de la consulta, s’incomoda. El mateix passa amb CCOO i UGT: a Catalunya formalment la recolzen sense fer gaire més, però les direccions de Toxo i Méndez ni tan sols s’hi han pronunciat. Es pot discutir sobre el sentit del vot, però hauria de ser evident la defensa del dret d’autodeterminació. Com que no han pres aquesta tasca el missatge als treballadors i treballadores de la resta de l’estat és que el tema no els interessa i per defecte deixen córrer les campanyes anticatalanes que promou el PP, i el PSOE en menor mesura. La defensa del dret d’autodeterminació i la consulta ha de ser una campanya estatal de l’esquerra política i sindical contra la Monarquia.
Luis Carlos Gómez-Pintado
Lluita Internacionalista
