El 9 d’Octubre celebrem la Diada Nacional del País Valencià; i les diades no són més que símbols; i els símbols es poden fer servir per unir o per separar.
Històricament els valencians hem sofert una lluita intestina entre nosaltres mateixos atiada per aquells que han vist –molt més que nosaltres mateixos- quines són les nostres potencialitats com a poble. Han vist que els valencians podem ser allò que vulguem si ens posem d’acord. I per això mateix han posat pals a les rodes a aqueix acord, batejant-nos amb un nom a la seua mesura i embolcallant-nos amb la tela que els va vindre bé.
Als valencians ens han tingut ‘entretinguts’ parlant de banderes, de noms i de llengües mentre ‘ells’ decidien en allò que era important: finançament, ferrocarrils, indústria, economia. I, encara hui, quan la filologia i la vexil·lografia no deixen lloc a cap dubte, alguns –‘ells’, un cop més- s’entesten en ressuscitar-ho.
Per això és tant important que focalitzem l’atenció en allò que és més important d’aquesta Diada Nacional, i allò important és l’adjectiu ‘Nacional’. ‘Nacional’, en el context democràtic i de progrés que representem, implica projecte comú d’existència, compartit per molts i per diversos. Implica un futur on la decisió en allò que és important depèn de nosaltres mateixos, dels valencians; d’aquells que vivim –per naixença o per elecció- de Vinaròs a Oriola. Implica que el finançament, els ferrocarrils, la indústria, l’economia els decidim nosaltres mateixos, els valencians; sense preguntar d’on venim, sinó on volem anar; sense preguntar d’on ens sentim part, sinó de la qualitat de vida que els volem deixar als nostres fills.
Perquè allò que importa és la consciència de no ser res si no s’és poble.
Històricament els valencians hem sofert una lluita intestina entre nosaltres mateixos atiada per aquells que han vist –molt més que nosaltres mateixos- quines són les nostres potencialitats com a poble. Han vist que els valencians podem ser allò que vulguem si ens posem d’acord. I per això mateix han posat pals a les rodes a aqueix acord, batejant-nos amb un nom a la seua mesura i embolcallant-nos amb la tela que els va vindre bé.
Als valencians ens han tingut ‘entretinguts’ parlant de banderes, de noms i de llengües mentre ‘ells’ decidien en allò que era important: finançament, ferrocarrils, indústria, economia. I, encara hui, quan la filologia i la vexil·lografia no deixen lloc a cap dubte, alguns –‘ells’, un cop més- s’entesten en ressuscitar-ho.
Per això és tant important que focalitzem l’atenció en allò que és més important d’aquesta Diada Nacional, i allò important és l’adjectiu ‘Nacional’. ‘Nacional’, en el context democràtic i de progrés que representem, implica projecte comú d’existència, compartit per molts i per diversos. Implica un futur on la decisió en allò que és important depèn de nosaltres mateixos, dels valencians; d’aquells que vivim –per naixença o per elecció- de Vinaròs a Oriola. Implica que el finançament, els ferrocarrils, la indústria, l’economia els decidim nosaltres mateixos, els valencians; sense preguntar d’on venim, sinó on volem anar; sense preguntar d’on ens sentim part, sinó de la qualitat de vida que els volem deixar als nostres fills.
Perquè allò que importa és la consciència de no ser res si no s’és poble.
Josep Barberà
Regidor de Cultura de Benicarló
