Primer em pregunte quins Estats han gaudit de 70 anys de pau? En Espanya el lema és “70 años de paz” però només toquem les dos fronteres ja s’allarga amb els “70 ans de paix en Europe” de França i els “70 anos de paz na Europa” de Portugal. I és que Angola s’independitzà al 1975 després d’una guerra contra Portugal i, Algèria al 1962 mitjançant una guerra contra França. A casa nostra, la FNMT s’ha estalviat lletres –fent el lleig?- perquè el Sàhara i el Marroc van reptar a un Estat Europeu vegetatiu. No obstant, l‘afegitó “na Europa” no em convenç. Potser les colònies no eren províncies dels respectius Estats Europeus? O, com actualment no són territori “nacional”, les esborrem de la història?
La segona pregunta és, quines persones han gaudit de 70 anys de pau? Atenent a l’exposat, haurem d’assumir l’expressió “en Europe” com una indicació de geografia regional i no política. Una indicació que respon a la pregunta sobre “on s’ha localitzat el conflicte”, per commemorar una pau “at home” ? Cert és que a una part del vell continent no hi han hagut trinxeres, tancs, violacions i tortures massives, des del 1945. Però sí que hi ha hagut lleves, reclutaments i repatriacions de cadàvers. Deia Bertolt Brecht que “les mares dels soldats morts són jutges de guerra”: han gaudit els ciutadans europeus que usen l’euro de 70 anys en pau ?
La infàmia arriba a ser tan gran que la campanya institucional a penes pot mantenir-se dins dels límits físics de la moneda o el bitllet: res més. Mirem el cas de Croàcia, país pertanyent a la UE i que perfectament podria usar l’euro. Croàcia va estar en guerra des de 1991 fins 1995: ni un simple cartell amb el lema podria posar-se en aquest país de la Unió europea. Què fem amb les monedes físiques encunyades amb el lema si al 2016 Croàcia entra en l’euro?
Lluirem el lema com una bena als ulls. La bena d’Auswitch, de la neutralitat en The Last Romantic War i d’Argeles-sur-Mer, dels conflictes racials del Congo o la ineptitud davant la barbàrie dels Balcans… El lluirem regionalment i només ara, en diminutes lletretes, per on circula de mà en mà l’euro o la corona danesa, per què no?
L’oligarquia europea ha pretés fer de l’euro el símbol d’una Europa en creixement i disposada a arbitrar en el món, i en aquesta darrera iniciativa l’ha devaluat a poc menys que moneda regional o local.
La pau es dóna entre persones. Ni a Europa, ni a la Unió Europea, ni en l’àmbit de l’euro -tant sols- hem tingut 70 anys de pau. Com en el 1964, tot una mentida, res a celebrar.
Tomàs Ferrandis Moscardó
