Més de 70 compareixents passaran per aquesta comissió, per intentar posar llum sobre aquesta tragèdia i, sobretot, per buscar responsabilitats, si n’hi haguera, per part del Consell presidit per Francisco Camps o per part d’FGV (Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana) en els fets que van ocórrer el 3 de juliol de 2006.
Els primers en comparèixer han estat els exportaveus de la comissió que va investigar l’accident en el 2006, els quals van admetre la vergonyant i poc seriosa farsa que es va disfressar d’investigació, en la qual 32 persones van parlar en quatre dies. Ara seran 70 en 6 mesos, cosa que ens demostra que la celeritat per tancar la cerca de responsabilitats feia impossible arribar a conèixer la veritat. Tractament a banda mereix la compareixença de Serafín Castellano, que va ser portaveu de la comissió en el seu moment i que va fer indignar les víctimes que estaven entre el públic, amb la seua defensa a ultrança de l’actuació del Govern de la Generalitat en 2006, el soterrament del cas semblava la seua immediata preocupació, cap interès per conèixer la veritat.
Un cas com aquest que ens avergonyeix a valencianes i valencians, unes famílies destrossades pels seus éssers estimats i per l’encobriment per part de la Generalitat d’uns fets que, a mesura que passen les jornades, intentarem aclarir si van ser evitables o no.
Durant les pròximes setmanes aniré escrivint-los amb la màxima sinceritat, la màxima objectivitat i des del respecte perquè vostès siguen coneixedors del que estem escoltant ací dins. Tot, amb la intenció que la veritat isca a la llum.
Belén Bachero Traver. Diputada de Compromís en les Corts Valencianes.
