El dia 25 de novembre és un dia de lluita i de reivindicació, de reconeixement de les dones que pateixen violència masclista dins d’un sistema patriarcal, com el que ens han imposat.

Aquest sistema de desigualtat oprimeix les dones pel seu gènere i estableix estructures de poder on el homes tenen privilegis a tots els nivells, també, pel seu gènere. El col·lectiu LGTBI també ha de patir la vulneració dels seus drets per un sistema que fa de l’heterosexualitat i l’heteronormativitat la base de les seues relacions sexo-afectives dins d’un binomi de gènere home-dona. Si, a més, ets dona de classe treballadora, pertanys algun grup vulnerable (com, per exemple, persones amb diversitat funcional, dones prostituïdes, dones d’edat avançada o dones migrants) i lluites per la teua identitat, cultura i dret a decidir com a poble, les opressions es multipliquen.

Segons dades de feminicio.net, 93 dones han sigut assassinades en 2016 a tot l’estat espanyol, 31 als països catalans. A més, cada 8 hores una dona és violada. Tampoc oblidem l’assetjament que patim i com es menysprea el paper de les dones en política.

La violència, per tant, té moltes cares i agafa moltes formes. Econòmicament, les dones cobren sous més baixos, doncs no és estrany que la nostra presència siga menor en càrrecs de major responsabilitat i que la pobresa tinga rostre de dona.

La premsa, les revistes i, en general, els mitjans de comunicació releguen el paper de la dona al d’objecte sexual, per la qual cosa una professional d’un àmbit determinat, serà primer reconeguda per la seua bellesa, de manera que es minimitzen els seus mèrits. La pressió estètica porta moltes dones, no tan sols adolescents, a patir malalties com ara l’anorèxia i a fer del seu físic la seua única virtut.

La laxitud d’aquest sistema amb les violències masclistes, als darrers anys, ha fet que les noves generacions adopten actituds que consideràvem del passat. Així, hem vist en premsa notícies de violència masclista cap a dones adolescents, agressions al col·lectiu LGTBI o altres violències que queden més invisibilitzades, com ara entorn a la maternitat, l’avortament, la salut, entre d’altres.

Són moltes les iniciatives arreu de tot l’estat espanyol i als països catalans que posen en valor la sororitat entre dones: Coordinadora Feminista PV, Dones i Prou, Vaga de Totes, Gatamaula, Las Lilas, Plataforma Feminista d’Alacant, Red de Dones de Negre de Castelló, Associació 8 de Març de Castelló, Associació de Dones Clara Campoamor de la Vall d’Uixó, Femme Sororitat, Ateneu Dones Diverses…, les àrees feministes i de la dona de partits polítics, sindicats i moviment estudiantil, etc.

Als últims temps, hem pogut corroborar, amb manifestacions multitudinàries com les de Madrid el 7 de novembre del 2015 o el 5 de novembre del 2016 a Tarragona en suport a les feministes encausades de Mallorca i les feministes del cas Bershka, que les dones prenem el carrer sense por. Perquè volem un món just, sense violència i amb igualtats de drets per a totes les persones, perquè no volem agressions sense resposta, perquè encara plorem a les companyes que no estan i perquè ens volem a totes vives, juntes contra les violències masclistes!

CUP Almàssera

Comparteix

Icona de pantalla completa