Per exemple, ens diran que ara s’obri, per fi, el camí cap a l’alliberament del poble cubà de l’opressió del dictador. És clar, els cubans havien viscut de meravella des que en 1898 passaren de ser una colònia d’Espanya a ser alliberada pels EUA i es convertiren en un país lliure, que comerciava d’igual a igual amb els EUA, i els seus habitants gaudien d’un nivell de vida que feia enveja. Per això estaven tan contents amb el mandat d’un “demòcrata de tota la vida”, com fou Batista, i ploraren tots quan el 1958 fugí. Tristament, ho sabem tots, i així està en la història, Cuba fou en realitat una colònia estadounidenca fins al 1959.
També parlaran del fracàs del règim socialista que empobreix el poble i du la misèria i el subdesenvolupament. Podríem pensar en la influència que tingué el bloqueig comercial i polític que els EUA aplicaren a Cuba, mitjançant sancions (passant per damunt de les lleis internacionals) a les empreses i països que s’atreviren a tenir relacions comercials, tot i que foren indirectes, amb l’illa. Però ens diran que, malgrat el bloqueig i la mancança de mitjans econòmics i tècnics, la sanitat cubana és de les millors del món?, que l’índex de mortalitat a Cuba és menor que als EUA?; que l’alfabetització i escolarització és de les més altes que puguem trobar? Seria bo que es difonguera el documental Sicko, de Michael Moore, on es mostra l’odissea d’un grup d’estadounidencs per a poder ser atesos de les seues malalties en el seu país i, com no el podien aconseguir, marxaren a Cuba on se’ls atengué molt bé i, per a l’estranyesa de tots ells, gratuïtament!
¿Per què no ens diuen que els EUA veien en Cuba el perill que el seu exemple d’alliberament s’estenguera als altres països d’Amèrica del sud, amb el perjudici que allò suposava per als interessos comercials nor-damericans? ¿I ens diran que el bloqueig inhumà tenia com a finalitat fer passar misèria les persones perquè aquestes, dutes per la desesperació, s’alçaren contra Castro?
I si de dictadors parlem, una de les accepcions recollides en diversos diccionaris és quelcom així: persona autoritària que imposa la seua voluntat als altres. ¿Com anomenaria el lector a un president de país que, mitjançant amenaces d’atac bèl·lic, valent-se del seu major potencial armamentístic, i també amb amenaces comercials, imposa la seua voluntat als altres països? Demòcrata?
Josep Candela
