Mobilització ciutadana; implicació de les administracions en l’eradicació del problema; aplicació immediata de mesures de prevenció, de sensibilització i d’educació en tots els àmbits; dotació pressupostària prioritària; accessibilitat a la justícia gratuïta per les dones i les víctimes; tipificació com a delicte de les costums; tradicions i pràctiques que causen mal a la dona: fi de la impunitat front a la violència sexual; garantia de les primeres necessitats i els serveis essencials; formació per als treballadors públics d’aquests serveis; realització continuada de campanyes de prevenció; introducció en l’escola de la igualtat com a assignatura; foment de les noves masculinitats mitjançant campanyes de conscienciació; inversió en l’apoderament de les dones; igualtat de salaris; mobilització entre els homes; implicació dels mitjans de comunicació; senyalització dels comportaments masclistes; trencament d’estereotips; foment de la tolerància; conscienciació als dirigents polítics, socials i religiosos del problema i treball per aconseguir que siguin part de la solució; expulsió de la vida pública a aquells líders que neguen el problema; dotació de fons a les administracions locals que són l’avantguarda de xoc contra la violència masclista o inversió en treball inclusiu continuat podrien ser mesures a implementar. I moltes més, moltíssimes.
Si realment pretenem revertir la xacra de la violència, les administracions tenen molt a dir, però la tasca serà formidable per part de la ciutadania. Si fem camí, tindrem premi; si ens alcem i diem NO, diem PROU, arraconarem els comportaments masclistes i la violència a la fi. Fem-ho possible.
Juan M. Segarra. Iniciativa PV. Coalició Compromís
