Hem de tenir tots i totes molt present que la solució a aquesta cruïlla està íntimament lligada amb unes altres, l’energètica, l’ús del sòl exclusiu per al monocultiu de la rajola, agricultura més respectuosa amb l’entorn entre unes altres, però la més important i de la qual més hem d’aprendre és que per desgràcia de res serveix legislar sense la voluntat política de respectar les lleis, voluntat que deuria fer-los caure la cara de vergonya al tripartit mariner (PP, PSOE i Compromís). La nefasta situació de les zones humides en la nostra comarca, declarades com a tals pel que deurien tenir un limite de protecció de 500 metres i que en cap cas és respectat. Així infinitat d’exemples on es vulnera les lleis mediambientals i són utilitzades com a fals màrqueting verd. Som el que sembrem.

La funció merament especulativa dels monopolis locals de l’aigua en municipis costaners tals com Dénia, Xàbia o Calp és escandalosa supeditant sempre l’oferta de recursos a les demandes, normal en la societat capitalista que comercia amb tot sense cap objecció però que en el cas mediambiental repercuteix en el descens de nivells, sobreexplotació, salinització, contaminació, dels pous arrendats o comprats per monopolis locals en la seua majoria costaners. Obligant per la baixa qualitat de l’aigua subministrada a les nostres llars a l’ús d’aigua embotellada el valor monetari de la qual en relació amb l’aigua urbana se situa en 600/1 (unitats monetàries) però açò no és gens comparat amb l’impacte mediambiental produït per l’aigua embotellada.

La gestió de l’aigua ha de ser retornada a l’administració pública i no estar exposada als capritxos del mercat privat, aprofitant-se del dèficit democràtic, venen la solució unidireccional per a fer front a la suposada escassetat hídrica en la comarca en la realització d’obra grisa (embassaments, transvasaments i/o depuradores) decidint de manera arbitrària què fer amb l’aigua. En la realització d’aquesta distorsionada construcció social es beneficien els interessos polítics privats relacionats amb la captació de vots i interessos empresarials privats obtenint finançament públic per a obtenir elevats beneficis privats, mentre els costos recauen sobre els contribuents.

El deficient funcionament de la gestió privada de l’aigua en la Marina Alta és una realitat inqüestionable, la falta de transparència impedeix la generació d’estats d’opinió pública i sensibilitat ciutadana, des d’EU-Marina Alta exigim una adequada difusió de l’estat químic de les aigües, la presència de contaminants i protegir les fonts com a punt públic de proveïment d’aigua potable, pel seu valor cultural i social.

José Gálvez Martínez.
Secretari Àrea d’Ecologia i Medi ambient EU-Marina Alta

Comparteix

Icona de pantalla completa