La memòria històrica del regne ens permet comprendre com es forja la valencianitat, i com s’enforteix, especialment, en conjuntures difícils. I ara en vivim una.
Quant al seu origen i composició, les Corts del regne de València van tenir com a referència les Corts del Principat de Catalunya, organitzades també en tres braços o estaments
La magistratura del mostassaf, assajada a València, es va revelar com una peça clau en l’engranatge urbà, fins al punt que el seu model fou seguit per altres ciutats i viles del regne de València
La principal tasca d’aquesta administració era controlar l’entrada de vi a la ciutat i imposar multes, ja que a València, seguint la tradició de les ciutats catalanoaragoneses, prohibia l’accés de vi procedent de fora del seu terme general durant períodes concrets de l’any
Superar aquesta llegenda negra ens permet veure la València del segle XV amb més matisos: una societat plural, contractualista i molt activa, sí, però també violenta, classista i corrupta.
Davant el primer cas de corrupció, el govern valencià reaccionà amb la petició d'introduir mecanismes de control al mateix del racional. Mentrestant, el sobirà va manar investigar si aquelles informacions que estava rebent eren vertaderes o infundades.
Al carrers de Cavallers s’aixecava la Casa de la Ciutat, en l’actual solar del jardí del Palau de la Generalitat. I, allí mateix, l’any 1412, el Consell General acordà la creació d’un arxiu a l’escrivania
Hui, els juristes valencians lluiten per recuperar el dret civil propi, poden mirar arrere i reconéixer-se en aquell llinatge d’homes de lletra que bastiren l’autogovern des de la paraula i la norma
Aquell entramat institucional va sorgir de la manera de viure i governar dels valencians. En un món que reclama proximitat, sostenibilitat i participació, cal repensar les institucions.
Els governants de la capital esgrimien aquesta metàfora amb intencionalitat política. La invocaven, per exemple, per sol·licitar gra i forment a altres viles —considerades els braços d’aquesta mare— o per justificar decisions partidistes en contextos de crisi.
HISTÒRIA | "El dia de Pasqua marcava una data assenyalada al calendari electoral valencià, el qual, anualment, renovava les principals magistratures i càrrecs públics seguint la seqüència de les principals festivitats litúrgiques cristianes."