Sandra Bernabeu
L'impacte de València en les Corts del segle XV
El braç reial no defensava el conjunt de població del territori de reialenc. I les desigualtats s’incrementaren com en qualsevol altre estat d’Occident d’aleshores.
Com les Corts han modelat l'autogovern valencià
Avui, quan València no es governa des del centre de la capital valenciana, cal fer memòria de la necessitat de reforçar la consciència de l’autogovern local, l’única institució amb precedents de lluita, durant segles, contra els sectors socials més privilegiats
Les Corts de València: història i modernització al segle XV
La memòria històrica del regne ens permet comprendre com es forja la valencianitat, i com s’enforteix, especialment, en conjuntures difícils. I ara en vivim una.
La Generalitat Valenciana: naixement i evolució
Quant al seu origen i composició, les Corts del regne de València van tenir com a referència les Corts del Principat de Catalunya, organitzades també en tres braços o estaments
Les competències del mostassaf a la València del segle XIV
La magistratura del mostassaf, assajada a València, es va revelar com una peça clau en l’engranatge urbà, fins al punt que el seu model fou seguit per altres ciutats i viles del regne de València
Sistemes de control del vi a la València del segle XIV
La principal tasca d’aquesta administració era controlar l’entrada de vi a la ciutat i imposar multes, ja que a València, seguint la tradició de les ciutats catalanoaragoneses, prohibia l’accés de vi procedent de fora del seu terme general durant períodes concrets de l’any
Alfons el Magnànim i l'ascens de la València foral
Superar aquesta llegenda negra ens permet veure la València del segle XV amb més matisos: una societat plural, contractualista i molt activa, sí, però també violenta, classista i corrupta.
Com es gestionava la política al segle XV a València
Davant el primer cas de corrupció, el govern valencià reaccionà amb la petició d'introduir mecanismes de control al mateix del racional. Mentrestant, el sobirà va manar investigar si aquelles informacions que estava rebent eren vertaderes o infundades.
El rol oblidat del procurador dels miserables a la València medieval
Aquest ofici, creat el 1338, servia per assistir les persones pobres retingudes a la presó comuna, i era renovat cada any la vespra de Sant Joan
Els tresors del Manual de Consells: arxius i privilegis
Al carrers de Cavallers s’aixecava la Casa de la Ciutat, en l’actual solar del jardí del Palau de la Generalitat. I, allí mateix, l’any 1412, el Consell General acordà la creació d’un arxiu a l’escrivania
L'evolució del funcionariat valencià al segle XV
Hui, els juristes valencians lluiten per recuperar el dret civil propi, poden mirar arrere i reconéixer-se en aquell llinatge d’homes de lletra que bastiren l’autogovern des de la paraula i la norma
L'antic sistema judicial valencià: justícies i mostassaf
Aquell entramat institucional va sorgir de la manera de viure i governar dels valencians. En un món que reclama proximitat, sostenibilitat i participació, cal repensar les institucions.
Insaculació a Xàtiva: un model electoral innovador
Els governants de la capital esgrimien aquesta metàfora amb intencionalitat política. La invocaven, per exemple, per sol·licitar gra i forment a altres viles —considerades els braços d’aquesta mare— o per justificar decisions partidistes en contextos de crisi.
Pasqua, data assenyalada al calendari electoral valencià
HISTÒRIA | "El dia de Pasqua marcava una data assenyalada al calendari electoral valencià, el qual, anualment, renovava les principals magistratures i càrrecs públics seguint la seqüència de les principals festivitats litúrgiques cristianes."