Salvador Vendrell
La política que no fem (i la que hauríem de fer)
OPINIÓ | "Rufián no ha vingut a donar lliçons. Ha vingut, simplement, a recordar-nos que parlar junts no vol dir pensar igual, i que discrepar no hauria d'impedir construir res."
La guerra no té moral (però té estil)
"«La pell», de Curzio Malaparte, ens recorda que la barbàrie no sempre ve amb uniforme enemic. De vegades parla la teua llengua, menja a la teua taula i et diu que ve a salvar-te."
El finançament i la mata de jonc
"Ara toca guanyar el relat. Un millor finançament és bo per al País Valencià, no és cap concessió ni cap amenaça, i no cal acotar el cap davant les proclames anticatalanes."
Escric com he aprés —i com em dona la gana
"Un ja no sap ben bé d'on li ve una paraula o una manera de dir: si del carrer o dels llibres. I, en el meu cas, és inevitable. Parle més amb els llibres que amb les persones."
Creus blanques
"Els interessos fan la història; els ideals, el pròleg. La democràcia no arriba en helicòpter, ni la llibertat en comboi militar."
50 anys després de Mao
"Els maoistes d'aquella època, si renasqueren, farien assemblees eternes discutint si TikTok és el nou opi del poble."
Un Nadal com un altre
"Pense que Nadal és això: una repetició imperfecta, una tradició que sobreviu canviant de mans."
La curiositat, eixe vell ofici
"Encara hi ha esperança. L'altre dia, vaig veure una estudiant llegint un reportatge en la tauleta. No passava pantalles: subratllava, anotava, tornava enrere. Vaig emocionar-me."
Quan la Solidaritat fa tard (com sempre)
"La pregunta no és si pot nàixer un partit d'obediència valenciana. La pregunta és si algú està disposat a viure fora del saló quan Madrid tanque la porta i apague el llum."
Europa, el fum que mai no s’apaga
"Quan parlen de recuperar el servei militar, només puc pensar que potser mai no hem eixit de la trinxera."
Enric Lluch: “La literatura infantil ha d’aportar alguna cosa positiva”
Entrevistem l'escriptor d'Algemesí
Carme i el Mirall: a la cacera de la realitat
"Aquesta òpera prima és un manifest contra la mania de buscar una normalitat que ningú no sap què és. Morera ho diu clar, sense subratllar-ho: no existeix la normalitat."
El safari humà
"La lliçó amarga és aquesta: no cal un rifle ni una posició elevada per participar en la barbàrie. N'hi ha prou amb mirar i no escandalitzar-se massa."
Franco, 50 anys després
"El drama és que aquell futur que brindàrem a colps de cassalla no era un regal: era un préstec. I els préstecs, si no es cuiden, els roba el primer feixista ben vestit que passa."
Què ha dit?
"Potser, en el fons, el problema no és només l'streaming ni els altaveus prims. Potser hem perdut aquella innocència del cinema."
El país que llig (o que vol llegir-se)
"Quan algú em pregunta per què continua fent falta una revista com La Veu dels Llibres, sempre conteste el mateix: perquè sense paraules compartides no hi ha país que dure."
Repartint el mort
"Potser la política és això: una competició per veure qui és més hàbil a l'hora de fingir pena mentre mesura el taüt."
Els llibres robats de Josep Pla
"Qui sap si els deutes de Pla no eren altra cosa que la seua manera d'estimar: agafar llibres, paraules, frases —i deixar-les millorades. Potser per això encara el llegim."
Quan la libido fa vacances
"Si algun dia sentiu que el desig us trau la llengua, no li doneu l'esquena. Tanqueu el mòbil, apagueu la tele i mireu algú als ulls."
Entre muntanyes i maquis, un 9 d'Octubre
"Les paraules inútils dels polítics continuen flotant en l'aire. Sé que he fet bé de marxar: hi ha moments en què estimar el teu país vol dir allunyar-te'n."
Els pares nostres del 9 d'Octubre
"El sobiranisme valencià no ha de ser una trinxera: ha de ser una plataforma oberta, inclusiva i capaç de sumar."
Un vaixell al jardí
"El vaixell de Johan és el mateix arbre de Calders: un recordatori que la realitat, de tant en tant, juga a ser literatura i ens descol·loca amb un gest tan senzill com impossible."
La IA ens mira (i no parpelleja)
"A mesura que la IA avança, apareixen preguntes incòmodes: servirà per millorar el món o per controlar-lo amb més gràcia? Exacerbarà les desigualtats o les farà més sofisticades?"
On és el clam?
"Quan les potències juguen a escacs amb vides humanes i quan la diplomàcia es fa còmplice del dolor, el perill no és només moral: és geopolític."