"La pregunta no és si pot nàixer un partit d'obediència valenciana. La pregunta és si algú està disposat a viure fora del saló quan Madrid tanque la porta i apague el llum."
"Aquesta òpera prima és un manifest contra la mania de buscar una normalitat que ningú no sap què és. Morera ho diu clar, sense subratllar-ho: no existeix la normalitat."
"La lliçó amarga és aquesta: no cal un rifle ni una posició elevada per participar en la barbàrie. N'hi ha prou amb mirar i no escandalitzar-se massa."
"El drama és que aquell futur que brindàrem a colps de cassalla no era un regal: era un préstec. I els préstecs, si no es cuiden, els roba el primer feixista ben vestit que passa."
"Quan algú em pregunta per què continua fent falta una revista com La Veu dels Llibres, sempre conteste el mateix: perquè sense paraules compartides no hi ha país que dure."
"Qui sap si els deutes de Pla no eren altra cosa que la seua manera d'estimar: agafar llibres, paraules, frases —i deixar-les millorades. Potser per això encara el llegim."
"Les paraules inútils dels polítics continuen flotant en l'aire. Sé que he fet bé de marxar: hi ha moments en què estimar el teu país vol dir allunyar-te'n."
"El vaixell de Johan és el mateix arbre de Calders: un recordatori que la realitat, de tant en tant, juga a ser literatura i ens descol·loca amb un gest tan senzill com impossible."
"A mesura que la IA avança, apareixen preguntes incòmodes: servirà per millorar el món o per controlar-lo amb més gràcia? Exacerbarà les desigualtats o les farà més sofisticades?"
"No tot serà dolçor. També hi haurà crítica, reflexió, risc. Espectacles que qüestionen la masculinitat, el poder, la violència, la vellesa, la fragilitat."