Salvador Vendrell
Els llibres robats de Josep Pla
"Qui sap si els deutes de Pla no eren altra cosa que la seua manera d'estimar: agafar llibres, paraules, frases —i deixar-les millorades. Potser per això encara el llegim."
Quan la libido fa vacances
"Si algun dia sentiu que el desig us trau la llengua, no li doneu l'esquena. Tanqueu el mòbil, apagueu la tele i mireu algú als ulls."
Entre muntanyes i maquis, un 9 d'Octubre
"Les paraules inútils dels polítics continuen flotant en l'aire. Sé que he fet bé de marxar: hi ha moments en què estimar el teu país vol dir allunyar-te'n."
Els pares nostres del 9 d'Octubre
"El sobiranisme valencià no ha de ser una trinxera: ha de ser una plataforma oberta, inclusiva i capaç de sumar."
Un vaixell al jardí
"El vaixell de Johan és el mateix arbre de Calders: un recordatori que la realitat, de tant en tant, juga a ser literatura i ens descol·loca amb un gest tan senzill com impossible."
La IA ens mira (i no parpelleja)
"A mesura que la IA avança, apareixen preguntes incòmodes: servirà per millorar el món o per controlar-lo amb més gràcia? Exacerbarà les desigualtats o les farà més sofisticades?"
On és el clam?
"Quan les potències juguen a escacs amb vides humanes i quan la diplomàcia es fa còmplice del dolor, el perill no és només moral: és geopolític."
La MIM com a trinxera poètica
"No tot serà dolçor. També hi haurà crítica, reflexió, risc. Espectacles que qüestionen la masculinitat, el poder, la violència, la vellesa, la fragilitat."
Peset contra Unamuno
"Peset, en canvi, representa allò que aquesta terra oblida amb més rapidesa: el coratge civil."
“Sine querela. Memòries (apòcrifes) de Joan Lluís Vives”, de Francesc Blay
Fill de conversos perseguits per la Inquisició, camina per Lovaina, Oxford o Bruges com un foraster perpetu
Els morts no callen
"La desmemòria és còmoda. Qui vol pensar en afusellats, en camps de concentració, en exilis? Però el passat no és un museu. És un mirall."
Europa
"La meua pàtria és la llengua que parle amb els amics, la que em van ensenyar els meus pares, tossuda com un lledoner vora el Xúquer."
Amor i secrets per a l’estiu
"Sense pretendre revolucionar cap gènere, Ester Invernon ha sabut donar un toc actual a la novel·la rosa d’abans."
Un cinema que ja anem fent
"Un cinema valencià no és només una qüestió d'indústria o d'ofici: és una qüestió de dignitat cultural, de mirada pròpia i de relat col·lectiu."
Pels camins de Penyagolosa: “La cucala” i l’univers literari d’Enric Roncero
Compartim amb l'escriptor un parell de dies de conversa i reflexió
Tellado contra Torró
"Mentre el PP concentra poder en homes de la vella escola, el PSOE el reparteix entre dones amb trajectòria institucional. Ni millor ni pitjor. Però molt diferent."
Amnistia i Llibertat!
"Aquell 'socialista' que un dia exigia llibertat i amnistia, ara, tremola només de sentir-ne el nom. No va tindre cap problema que es concedira 'la llibertat' a colpistes."
Només es viu una vegada, o dues
"Potser viatjar està sobrevalorat. Potser el vertader luxe és poder quedar-se a casa i trobar, en el silenci de la rutina, una pau que no necessitem explicar a Instagram."
Qui són els nostres?
"Per sort, encara queda gent, a Alacant, heroica. Gent que no es disfressa, que no demana perdó pel que estima. Gent que parla sense por."
L’instant-fotografia
"Les fotografies de López-Egea ens recorden que mirar és un acte lent, compromès i profund. Que captar un instant és detindre el temps per fer-lo etern."
El centre se n'ha eixit a fumar
"Una cosa és pactar amb la dreta, i una altra ben diferent acabar fent el ridícul amb Santiago Abascal marcant-te un pasdoble que no has triat."
L’últim wagnerià; “L’anell del Nibelung”, d’Amadeu Fabregat
Narrativa | Una obra sobre el fracàs dels ideals, sobre el descrèdit de la raó, sobre el dolor de tornar allà d’on un dia vas voler fugir
L'amor, una rajola amb cordell
"Diuen que ara estimar és més fàcil, més segur, més assequible. Però també més fred. Com una carícia feta amb guants de làtex. Que no et taca, però tampoc et commou."
“En defensa de València. Toponímia i dominació nacional”, de Ricard Chulià
Assaig | Critica l’intent de PP i Vox de modificar el topònim oficial, introduint la forma “Valencia/Valéncia”, amb l’objectiu de castellanitzar la ciutat i debilitar la llengua