Salvador Vendrell
Els despatxos i les paraules
OPINIÓ | "Si les llengües només les decidiren els veïns, la gramàtica seria un mercat ambulant, i els mercats són meravellosos per comprar tomaques però no tant per fixar ortografies."
Somnàmbuls en l’interregne
"És justament ací, en aquest parèntesi incòmode on el que érem ja no serveix i el que serem encara no ho sabem, on ens ha deixat la revolució digital."
La ficció secessionista, la nòmina i la censura
"La paradoxa és monumental: mentre expulsen de les aules els autors que compartim, milers de docents valencians continuen treballant a Catalunya i a les Illes."
Catorze esquerres i un mateix precipici
"La pregunta no és si les esquerres saben què passa. Ho saben. La pregunta és si seran capaces de deixar de mirar-se el melic abans que el terra desaparega davall els peus."
De la vaca al dietari: La via Augusta del Pinxo
"Allà on Fuster posava distància i ironia per protegir la seua intimitat, Ramon Ramon s'aboca a les entrades familiars amb una tendresa que et clava a la cadira."
Contra Tinder, una llibreria
"Contra l'algoritme, una veu que et diu 'parla-li d'aquest llibre'. Contra la pressa, deu minuts de conversa sense pantalla."
“Assaig sobre la vellesa”, de Tobies Grimaltos
El cos es queixa, però el pensament s’eixampla; la productivitat cau, però creix la profunditat
Els llibres de cara
"Mentre hi haja llibreters que obrin llibres i lectors que els vulguen tocar, el món no s'haurà rendit del tot a la pantalla."
Els algoritmes i el riu
"Avui no calen murs ni policies; n'hi ha prou amb servidors, pantalles i ulls digitals que no parpellegen. Però encara hi ha esperança."
A Còrdova passant per Madrid perquè no tenim política
OPINIÓ | "Madrid ho absorbeix tot. I entre les perifèries que no molesten, que no fan soroll, que no incomoden, hi ha el País Valencià."
La política que no fem (i la que hauríem de fer)
OPINIÓ | "Rufián no ha vingut a donar lliçons. Ha vingut, simplement, a recordar-nos que parlar junts no vol dir pensar igual, i que discrepar no hauria d'impedir construir res."
La guerra no té moral (però té estil)
"«La pell», de Curzio Malaparte, ens recorda que la barbàrie no sempre ve amb uniforme enemic. De vegades parla la teua llengua, menja a la teua taula i et diu que ve a salvar-te."
El finançament i la mata de jonc
"Ara toca guanyar el relat. Un millor finançament és bo per al País Valencià, no és cap concessió ni cap amenaça, i no cal acotar el cap davant les proclames anticatalanes."
Escric com he aprés —i com em dona la gana
"Un ja no sap ben bé d'on li ve una paraula o una manera de dir: si del carrer o dels llibres. I, en el meu cas, és inevitable. Parle més amb els llibres que amb les persones."
Creus blanques
"Els interessos fan la història; els ideals, el pròleg. La democràcia no arriba en helicòpter, ni la llibertat en comboi militar."
50 anys després de Mao
"Els maoistes d'aquella època, si renasqueren, farien assemblees eternes discutint si TikTok és el nou opi del poble."
Un Nadal com un altre
"Pense que Nadal és això: una repetició imperfecta, una tradició que sobreviu canviant de mans."
La curiositat, eixe vell ofici
"Encara hi ha esperança. L'altre dia, vaig veure una estudiant llegint un reportatge en la tauleta. No passava pantalles: subratllava, anotava, tornava enrere. Vaig emocionar-me."
Quan la Solidaritat fa tard (com sempre)
"La pregunta no és si pot nàixer un partit d'obediència valenciana. La pregunta és si algú està disposat a viure fora del saló quan Madrid tanque la porta i apague el llum."
Europa, el fum que mai no s’apaga
"Quan parlen de recuperar el servei militar, només puc pensar que potser mai no hem eixit de la trinxera."
Enric Lluch: “La literatura infantil ha d’aportar alguna cosa positiva”
Entrevistem l'escriptor d'Algemesí
Carme i el Mirall: a la cacera de la realitat
"Aquesta òpera prima és un manifest contra la mania de buscar una normalitat que ningú no sap què és. Morera ho diu clar, sense subratllar-ho: no existeix la normalitat."
El safari humà
"La lliçó amarga és aquesta: no cal un rifle ni una posició elevada per participar en la barbàrie. N'hi ha prou amb mirar i no escandalitzar-se massa."
Franco, 50 anys després
"El drama és que aquell futur que brindàrem a colps de cassalla no era un regal: era un préstec. I els préstecs, si no es cuiden, els roba el primer feixista ben vestit que passa."