Gil-Manuel Hernàndez i Martí
Falles hipernormals
Les Falles, per la seua naturalesa efímera i incendiària, tenen una oportunitat única: poden cremar no només el que sobra del món exterior, sinó també les seues pròpies mentides. Poden cremar la fantasia que les empresona i alimentar la fantasia que les allibera.
Com dissimular estèticament l'apocalipsi
La suavització estètica té un llindar. Pot absorbir tensió fins a cert punt. Però si la degradació material es fa massa visible —infraestructures que fallen, serveis que es deterioren, catàstrofes recurrents— la distància entre representació i experiència es reduïx.
La geopolítica del col·lapse com a pacte d’agressió controlada
Davant la certesa que el col·lapse no pot evitar-se, les elits deixen de concebre's com a part orgànica de les seues societats i comencen a desvincular el seu destí del destí col·lectiu
Falles sense foc
Este text recull el pròleg del meu nou llibre Falles sense foc. Una crítica de la domesticació festiva, publicat a la plataforma editorial Club d’Autors, que es presentarà el pròxim 4 de febrer, a les 19.00 hores, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. El pròleg porta per títol "Trencar el cicle d’il·lusió i decepció".
Del capitalisme vestit al capitalisme nu
Les grans corporacions transnacionals i els Estats que les sostenen han deixat de necessitar la democràcia, els drets humans o el dret internacional com a marcs legitimadors, i utilitzen directament el poder polític, militar i financer per assegurar-se l’accés exclusiu als recursos minvants que resten
Nadal en venda
Per a moltes persones, Nadal no és un temps de descans ni d’alteració real del ritme productiu, sinó un temps dissenyat quasi exclusivament per consumir o, en el millor dels casos, per passejar per enormes espais comercials sense comprar.
El col·lapse com a desordre implicat
El desplegament superficial ja no pot dissimular el patró de desordre implicat: les crisis s’acceleren, s’entrellacen, es retroalimenten, multipliquen els punts de no retorn i desfermen dinàmiques no lineals que escapen a qualsevol control.
La catàstrofe és la normalitat
Allò que anomenem normalitat és, en realitat, la catàstrofe; i allò que anomenem excepció és, potencialment, el començament de la transformació. Però la transformació no ve mai de dalt.
Règims de llum
Són pràctiques d’autogestió i suport mutu, comunitats arrelades, sabers recuperats, xarxes de cura, iniciatives de reterritorialització, formes de cultura que no passen pels grans focus del poder
El ciutadanicidi i la dana
El ciutadanicidi es consuma quan la gent deixa d’esperar res de les institucions i estes deixen d’esperar res de la gent, més que la submissió
Votar genocidi
"Cal dir-ho clar i sense eufemismes: votar genocidi és també cometre'l. Potser no amb les mans, però sí amb la consciència."
La dreta humanicida
El que està en joc no és només una disputa electoral ni un debat ideològic. És la batalla pel sentit del concepte "humanitat".
Gaza i la neutralitat genocida
"La neutralitat genocida no és un accident ni una posició innòcua: forma part del 'nou univers ideològic exterminista' en què es mouen l’extrema dreta i els aparells del capitalisme terminal."
L'ecofeixisme promet una doble recompensa
Les dos promeses de l’ecofeixisme són perfectament coherents. La primera —la salvació— dona sentit i legitimitat a la segona —l’odi.
Quin grau de franquisme podem suportar?
Sols cal imaginar, i no cal ser profetes, el que seria un règim neofranquista només formalment "democràtic"
La resignació
"La resignació alternativa que proposem comença amb un gest profund de 'deserció'. No és passivitat ni fugida, sinó reconeixement actiu i crític d'un límit: el del nostre ego."
La facció Titànic, la columna expat i la trama Vichyssoise
Davant d'este triple dispositiu —facció, columna i trama—, només hi ha una resposta possible: la dissidència arrelada
Les guerres del monoteisme fonamentalista
És una guerra entre els que imposen una única veritat i els que creuen en la coexistència de moltes. Entre els que adoren el poder, siga en nom de Déu, del Capital o el Partit, i els que viuen des del respecte a la diferència, a la natura, a les comunitats.
La hipernomalització davant el col·lapse
És una espècie de "pacte col·lectiu": tots sabem que el sistema està podrit, però fingim que no és així per a poder seguir avant
Què és la globesia?
La globesia no perseguix salvar el món. Només abandonar-lo a la seua sort i refugiar-se en el seu castell tecnoutòpic
La dana i el ressentiment
"El perill real és que desconeixem què pot emergir d’este profund pou de ressentiment. I esta és, sens dubte, una de les claus del nostre incert temps de fang."
Que trist és ser la colònia de la colònia d'una colònia
El repte és doble i urgent: emancipar-nos de les estructures que ens oprimixen com a poble, però també deixar de contribuir a l’opressió, directament o indirectament, d’altres pobles i territoris, a través del nostre consum, el nostre “benestar”, les nostres complicitats institucionals o la nostra indiferència.
Europa i la militarització del col·lapse
El resultat seria un nou règim de frontera: Europa com a fortalesa armada, envoltada de zones de sacrifici, sostenint el seu mode de vida sobre un sòl inestable i un aire cada vegada més irrespirable.
L'espiritualitat de la Setmana Santa
"És important reivindicar una espiritualitat oberta, no dogmàtica, desinhibida, fins i tot laica, que puga ser compartida per persones creients i no-creients."