Davant d’aquest fracàs que ha suposat la derrota, el meu avi haguera dit: «érem pocs i va parir la burra», perquè diuen que les desgracies mai no venen en solitari. Pel que fa al País Valencià, que té una peculiar gràcia en organitzar grans esdeveniments, no podran gestionar-ne un de ben gros. Les empreses que es mouen per ací especialitzades en trames mafioses i balafiar diners en maridatge amb l’Administració, s’han vist privades de fer els seus negocis habituals, més aïna bruts, amb la més absoluta opacitat i impunitat.
Que cap persona pense que vull llevar-li importància als Jocs Olímpics i el que pot significar de benefici a l’economia i la bona imatge d’un poble. Sóc partidari, com en la Grècia antiga, que els exercicis físics han d’estar ben units a l’aprenentatge de les lletres, de la música, de l’educació per la ciutadana, etc., com una part integral de l’educació d’infants i joves. A més, l’esperit de superació físic i esportiu havia de ser una disciplina equiparada a la formació humanista i científica de l’individu. La cultura hel·lènica sembla que açò ho tenia ben clar, perquè oferia llocs públics on els adolescents se’ls instruïa en diferents esports gimnàstics i espais reservats coberts de sorra a l’aire lliure. Ara mateix, desprès de quasi tres mil anys, totes les classes socials havien de tindre accés gratuït a aquestes instal·lacions i a aquella filosofia.
No tenim res contra els esports, siguen olímpics o no, el que no ens agrada d’aquest assumpte és el ridícul i la vergonya que hem passat mirant l’estil i el nivell de com s’ha gestionat. No qüestione la possibilitat d’haver-hi hagut interessos polítics i econòmics per determinar el resultat final. Això és un altra cosa. El que no pot admetre’s és com han gestionat l’afer les diferents administracions. La parafernàlia que van muntar en places publiques, la complicitat de la xarxa mediàtica conservadora, l’abusiva colla de convidats que es van endur a l’Argentina, l’espectacular pallassada de roda de premsa de la senyora Botella i companyia, etc. Ningú pot creure’s com el comité organitzador, amb la quasi totalitat de cartes a la mà, no deduïen ni prevenien els resultats. Espere que ens diguen amb total claredat el cost econòmic que hem hagut de pagar de la caixa comuna.
Al meu parer s’ha volgut utilitzar la derrota per fer-se les víctimes; o per distraure l’atenció als ciutadans de les corrupcions generalitzades que son la vergonya del món; o per un intent desesperat d’atraure’s les simpaties de la societat fent-nos creure que l’esdeveniment era convenient per a tots. ¿Quan dilapidar diners dels valencians en grans esdeveniments i obres faraòniques ha sigut beneficiós per al poble? Fins ara els grans esdeveniments han sigut per camuflar la cova d’Alí Babá.
És hora que se n’adonem que l’Administració que tenim ja no ens pot sorprendre en res. No es capaç de fer res a les dretes, amb perdó. Mai no han pogut veure’s tan ben reflectides les gestions de l’Administració que patim com en l’afer dels Jocs Olímpics. És la mateixa que estan fent en l’ensenyament, en la sanitat, en el tractament de la corrupció, en estructurar un poder judicial eficaç i independent, en evitar el deteriorament de la democràcia, etc. I finalment, en no saber renunciar d’aquella Espanya que per la força de les armes van voler fer-la «una, grande i libre».
No em sap gens greu el seu fracàs, perquè haver sigut subseu d’allò amb tota seguretat ens haguera deixat la cartera més buida. A més, us confesse que no em sec víctima de res. Això si, cada volta més convençut que són uns incompetents, uns mediocres que no tenen la més mínima honestedat de dimitir. Vergonya cavallers!, vergonya!
