Tuits i a la gàbia, per Encarna Sant-Celoni

Tuits i a la gàbia. Jugant amb refranys

Mare, ¿què vol dir casar?
Parir, rentar i plorar.
Dita popular

_{Jugant jugant, els burros es mosseguen.}
Morir matant: els capitosts dels dos exèrcits perderen la vida sense saber quin havia fet d’ou i quin de gallina.

^{Sortós qui pot fer el joc tot sol.}
«Si et vols suïcidar, per què no ho fas i, en acabant, véns i em mates», li va dir segons abans de ser assassinada.

^{Jocs de foc, jocs de boig.}

L’arruixà amb gasoil i li acostà una mistera: només volia veure la por als ulls a l’home que havia intentat socarrar-la.

^{Amb armes, homes i focs, no hi vulgues jocs.}
Cada nit el mateix somni: plantat davant de l’espill esborra a trets el reflex de l’home que, als tres anys, el deixà sense àvia ni mare.

^{Jugue bé i em traus del rogle?}

Tenia intel·ligència, aptitud i sapiència, i també un defecte inassumible per l’empresa: només era una dona.

^{Jocs amb dany no acaben l’any.}
En intentar forçar-me cometé l’error de mirar-me als ulls: amb un llambrec en vaig tindre prou per a convertir-lo en pedra.

Encarna Sant-Celoni i Verger
(de JOC. Llibret de la Falla Sagrada Família-Corea, Gandia 2016)
_{NOTA: Si les il·lustracions no tenen ref. d’autoria ni marca d’aigua, és perquè no l’he trobada.}