Vull que et curis ben aviat. Aquest dematí quan m’he despertat el papa ma dit que l’ambulància t’havia portat a l’hospital. I també ma dit que havies caigut per l’escala i que t’havies fet mal.
Desemprés a vingut la policia i li han dit al papa que havia d’anar amb ells. Perquè jo no em quedés sola a casa han dit que també hi anés. I he anat amb el cotxe de la policia. A sigut molt guai, peró no han posat pas la sirena. Quan hem sigut a la policia m’han fet esperar en una habitació amb una dona policia i jo li he preguntat si t’havies fet molt de mal, però ella ma dit que no ho sabia pas i desemprés m’ha vingut a buscar la tia Marta i el papa s’ha quedat a la policia i la dona policia m’ha dit que ja vindria més tard.
Jo li he dit a la tia Marta que volia venir a veure’t a l’hospital, però ma dit que no podia ser. Jo he plorat perquè volia venir a veure’t i la tia Marta m’ha dit que no podia ser, que estaves a una habitació especial i no et podia visitar ningú, que potser demà podríem venir.
Jo t’estimu molt mama i ja sé que t’haig de creure molt a tu i al papa, però me penso que aquesta vegada tampoc has caigut per l’escala. Mama, t’hauries de portar més bé i no fer enfadar tant al papa. Jo ara em porto més bé que abans i el papa ja no em pega tant. Per això em penso que si et portessis millor i no fessis enfadar al papa potser ell no et pegaria tant i no hauries d’anar al metge tan sovint.
T’estimu molt mama i aviat et vindre a beure a l’hospital i m’explicaràs una cosa que la tia Marta no me vol explicar. Aquet vespre quan ha arribat el tiet he sentit que li deia a la tia Marta que no sabia pas si te’n sortiries i jo li he preguntat si volia dir que sortiries aviat de l’hospital i ella s’ha posat a plorar i m’ha abrasat molt fort.
T’estimu molt mama.
Josep Torrent Alabau
