Si perds la veu, no se’t veu

Disfonies, afonies, la pronúncia defectuosa, la falta de potència, no controlar la velocitat, el ritme, la falta de to i emfatització, els nervis, la por, la inseguretat, l’actitud corporal, la mirada, la falta de concentració, la mala utilització de l’espai, els moviments avorrits o descontrolats, etcètera, poden aconseguir que no ens comuniquem quan parlem. Parlar és el mitjà oral de comunicació i cal fer-ho amb una bona articulació, bona veu i bon ritme, però, a més, amb una actitud adequada. Parlar és la materialització individual dels pensaments d’una persona, és l’acte d’emetre un missatge a partir del coneixement i experiències de cada individu, d’acord amb el seu propi i personal estil. La vida és un aprenentatge continu, sempre podem adquirir més coneixements i millorar-nos, i la tècnica de la veu és la manera de millorar com parlem aconseguint, indirectament, una millora personal.

A la tècnica de la veu se li anomena: ortofonia, aquesta paraula té el seu origen de “ort” ὀρθός que significa ‘recte’ i el grec “phōníā”, φωνή que significa veu o articulació vocal; que en conjunt signifiquen: modificació de les imperfeccions de la veu i de la pronúncia d’un llenguatge determinat. L’ortofonia és una especialitat mèdica, molt adequada per aquelles persones amb problemes terapèutics, però, qualsevol persona, sense eixe tipus de problemes, pot millorar la seua manera de parlar amb l’entrenament de les tècniques de l’oralitat. Els professionals del teatre i de la cançó estan especialitzats en aquesta matèria i, per tant, poden entrenar no des de la perspectiva terapèutica sinó des de la base lúdica i artística del seu treball.

L’expert, professor, en aquesta especialitat ha de realitzar exercicis individualitzats i col·lectius que l’alumne ha de repetir reiteradament. És imprescindible una exercitació amb cadència i prolongació en el temps, per aconseguir, d’aquesta manera, millorar. La tècnica de la veu “aplicada amb agilitat segons les regles de la lògica i el bon sentit, culmina en la restauració integral d’eixa meravellosa fisiologia que és la paraula humana”, segons Parrel.

Amb la base teatral s’aconsegueix essencialment que els canvis de to, èmfasi o l’amplificació de les ressonàncies faça més comprensible el que es diu. La tècnica vocal, com una de les tècniques de la interpretació dramàtica, ofereix l’adquisició d’una major projecció de la veu, i d’una major agilitat muscular en els moviments dels òrgans fonadors; facilitant a l’alumnat una millor percepció sonora perquè, per continuació, poder produir les seues pròpies realitzacions fonètiques, entonades i rítmiques. Amb el destrament previ dels òrgans i el coneixement intuïtiu del sistema fonètic, l’alumnat adquireix models que li permetrà incidir posteriorment en el coneixement teòric de la fonètica valenciana/catalana. Exercitar la tècnica oral amb base teatral, una experiència que, a l’Aula de Teatre de la Societat Coral el Micalet de València, amb cursos i tallers, s’està donant des de fa ja alguns anys, una de les maneres que la més que centenària societat ofereix per a gaudir de parlar en valencià.