Vaig recollir la carta de terra perquè venia cap a mi, no volia pas ficar-me on no em demanaven. Era la carta original, manuscrita, però amb anotacions al marge que, a manera de resposta, contradeien totes les meves afirmacions. Dels rebrecs al paper, es deduïa que la ràbia era superior a la satisfacció d’escriure unes rèpliques i fer quatre ratllades. Un cop ben masegada i mig estripada, s’havia entaforat de nou al mateix sobre. Més que res em va sorprendre perquè era una carta que mai no havia enviat; la duia a la butxaca i no tenia cap intenció de trametre-la. Segurament l’havia perduda passejant. Em va saber greu perquè les raons que em donava el llapis vermell semblaven força lògiques contrastant-les amb els meus retrets. Ara em faltaria saber qui em va respondre.
He escrit una altra carta, que duc penjant de la butxaca.
Ferran Cerdans Serra
finalitzat i publicat online el 11/03/2011
